1 diumenge Quaresma C
lectures
lectures
Cada vegada que comencem un temps
litúrgic correm el perill de caure en una actitud de rutina, d’un tornar a
començar. I que aquests quaranta dies els visquem com un any més.
La nostra existència no gira en
rodó, ni que hi hagi factors que ens ho facin pensar i que de fet estan
relacionats en el fet que la Terra doni voltes sobre ella mateixa i al voltant
del Sol. D’aquí vénen els dies, les setmanes, els anys, les estacions, i també
els temps litúrgics i les festes. Aquest perill el podem evitar si som
conscients que el temps de Quaresma que iniciem ens troba en una situació
diferent de la de l’any passat. No som mai els mateixos, la nostra vida no gira
sinó que avança. Per això cal mirar-la amb un esperit obert, nou, que ens faci
avançar i créixer. Davant nostre tenim quaranta dies que poden ser un temps
favorable, un moment oportú. Tot depèn de nosaltres.
La primera lectura del llibre del
Deuteronomi ens descriu la festa jueva de les primícies. Presentaven les
primícies de les collites. Però a diferència dels pobles que els envoltaven,
que presentaven ofrenes per tal que els déus els fossin favorables, els jueus
sabien que Déu ja els havia estimat, sense condicions. Recordant la seva
història, especialment l’alliberament de l’esclavatge d’Egipte, reconeixien per
endavant que Déu els estima. Les ofrenes no són més que un reconeixement
d’aquest amor, una acció de gràcies.
Els cristians hem heretat aquesta
manera de comprendre la nostra relació amb Déu. L’eucaristia és també una acció
de gràcies per tot l’amor que rebem de Déu, especialment el que s’ha fet evident
en Jesús de Nazaret.
Ara que comencem la quaresma hem d’intentar viure-la amb aquest esperit
d’agraïment. Res del que fem ho fem amb la finalitat que Déu estigui content.
Ho fem com a reconeixement del seu amor i com a compromís a respondre a aquest
amor amb signes de solidaritat, de servei, d’acolliment i de perdó. Uns signes que
són tant o més quaresmals que dejunis o abstinències.
L’evangeli que escoltem els
primers diumenges de Quaresma és el de les temptacions de Jesús al desert. Un
text que segueix al del Baptisme al Jordà, on una veu del cel deia a Jesús: “Ets el meu Fill estimat, en tu m’he
complagut”. El diable reprèn aquestes paraules per a cadascuna de les
temptacions: “Si ets Fill de Déu...”
Jesús hauria pogut comprendre la
seva filiació divina com a instrument de riquesa, poder o glòria, que podrien
ser els significats de les tres temptacions.
En canvi, agafa un camí ben
diferent i defuig aquestes temptacions, en les que fàcilment podia caure algú
com ell, que era admirat per la gent.
Jesús agafa el camí del compartir
i de la solidaritat en comptes de convertir les pedres en pans només per a ell;
el camí del servei i no el de ser servit pels altres; el camí de la compassió i
de la misericòrdia davant del sofriment i no el camí de ser admirat i
glorificat.
De quina manera cada un de
nosaltres podem fer que el temps de quaresma sigui un temps per créixer en
totes aquestes actituds evangèliques: ser més solidaris, més servicials i més
compassius i misericordiosos. No caure en la temptació de l’egoisme, de la
comoditat i de la indiferència davant el sofriment.
Deixem-nos interpel·lar pel que ens envolta, llegim
els signes d’aquests temps de dificultat per a tants, de refugiats i immigrants,
de violències de tots tipus. No tanquem els ulls ni les orelles, sapiguem
reconèixer ser fills de Déu, tal com va fer Jesús, essent cada dia més germans
dels altres.