2 diumenge Quaresma C
lectures
lectures
El relat de la transfiguració ocupa
un lloc important en els evangelis sinòptics. Una importància que es troba no
en el que va passar, sinó en el missatge que ens vol donar.
No val la pena perdre massa temps
en preguntar-nos pels detalls de l’esdeveniment, sí que val la pena esbrinar quin
missatge ens vol donar i veure si en la nostra vida hi ha moments semblants al
de la transfiguració.
Una manera de buscar el missatge
seria de relacionar-lo amb un altre text dels evangelis, el del baptisme al
Jordà. En el text del baptisme les paraules del Pare són quasi idèntiques a les de la
Transfiguració: “Tu ets el meu Fill, el
meu estimat, en tu m’he complagut” (Lc 3,22)
La missió de Jesús és la de viure
com a Fill de Déu, però no a la manera dels homes, pel poder, la riquesa o la
glòria, com li suggereix el dimoni al desert, i escoltàvem diumenge passat,
sinó reconeixent-se fill d’un Déu que és Pare i que vol que els seus fills i
filles visquin com a germans.
El camí d’Amor que Jesús emprendrà
a partir d’aquell moment serà un camí d’entrega i de servei a tots. Un
camí que serà admirat i agraït per uns, aquells
que tenen set d’esperança, però també de rebuig per d’altres.
Una mica abans de començar el seu camí cap a Jerusalem,
allà on la foscor intentarà vèncer sobre la llum, Jesús es transfigura per
encendre una llum enmig d’aquesta foscor que s’aproxima.
És una llum per als tres
deixebles que, amb els altres, hauran de
travessar per la nit de la passió i de la creu. És una paraula del Pare
adreçada també a aquests deixebles: “Aquest
és el meu fill, el meu elegit, escolteu-lo”
Cadascú de nosaltres passem per moments de
llum i per moments de foscor. La cendra del primer dia de Quaresma ens recorda
la nostra fragilitat. Fragilitat física i fragilitat interior. Els moments en
què ens adonem d’aquesta fragilitat són tan freqüents! Malaltia, mort,
catàstrofes… però també incoherència, feblesa, egoisme, infidelitat, ruptures…
És enmig d’aquestes foscors que hem d’intentar trobar llum, enmig de la
desesperació que hem de trobar l’esperança, enmig de l’odi que hem de trobar
gestos d’amor.
Transfigurar la fragilitat i la foscor de la vida, de la mateixa manera com
Jesús ho feia, guarint, consolant, acollint, servint.
Transfigurar la fragilitat i la foscor de la vida dels qui ens envolten
pels nostres gestos d’acolliment, consol, acolliment, servei.
Un somriure, una paraula poden ser tan lluminosos com el rostre lluminós de
Jesús a la muntanya. Gestos i paraules, sovint discrets, que ajuden molta gent
a viure enmig de les seves dificultats.
La transfiguració no s’atura dalt de la muntanya. Cal sempre baixar a la
plana, allà on hi ha la vida. No podem tancar-nos allà on ens trobem bé. Hem de
baixar enmig del món per comunicar la nostra esperança.
A la muntanya cal fer el que diu la veu del cel: escoltar Jesús. Quan
baixem a la plana hem de posar en pràctica el que hem escoltat. A l’eucaristia
de cada diumenge escoltem la paraula de Jesús. Durant la setmana hem d’intentar
viure-la.
Hem de tenir moments de silenci, de pregària, de meditació. Moments que ens
ajudin a escoltar el nostre cor, escoltar la paraula de Déu i també escoltar
els altres que truquen a la nostra porta. Aquests moments ens han de donar
forces per respondre a les crides que Déu i els altres ens fan.
Que aquesta eucaristia d’avui sigui un moment de transfiguració,
que ens ajudi a ser testimonis de l’evangeli en la vida de cada dia.