29 diumenge durant l'any B
lectures
Just abans que Jaume i Joan demanin a
Jesús de seure a la seva dreta i a la seva esquerra, Marc ens diu que feien
camí cap a Jerusalem, que Jesús anava davant dels deixebles i que aquests
estaven sorpresos i tenien por. I per tercera vegada Jesús els anuncia que
aquest camí cap a Jerusalem el conduirà a la passió i a la mort.
lectures
Just abans que Jaume i Joan demanin a
Jesús de seure a la seva dreta i a la seva esquerra, Marc ens diu que feien
camí cap a Jerusalem, que Jesús anava davant dels deixebles i que aquests
estaven sorpresos i tenien por. I per tercera vegada Jesús els anuncia que
aquest camí cap a Jerusalem el conduirà a la passió i a la mort.
Jesús
va al davant. Des d’aquell episodi en què diu a Pere que es posi darrera seu
perquè no pensa com Déu sinó com els homes, Jesús es posa al davant. Quan ens
volem posar davant Jesús fàcilment seguim altres camins diferents. Com Jaume i
Joan, que volen emprendre el camí que els porti a ocupar llocs d’honor i de
poder. No havien entès gens el que Jesús els acabava de dir, que el camí cap a
Jerusalem no condueix a la glòria ni al poder sinó a la creu.
Els
altres deixebles s’indignen amb els dos germans, però molt probablement pensen
com ells i tenen al cap les mateixes idees d’honor, poder i glòria.
Jesús
els deixa, ens deixa, les coses ben clares. El seu Regne no s’assembla gens als
regnes de l’època, ni el romà ni el jueu, ni al de l’emperador Tiberi ni al del
rei Herodes. I tampoc s’assembla a qualsevol regne d’avui que vagi a la recerca
dels honors i els privilegis d’uns pocs o que exerceixi el poder tirànicament.
El
Regne de Jesús és un Regne de pau i justícia, de llibertat i de veritat, tal
com deia Joan XXIII.
Els
artesans d’aquest Regne només poden ser homes i dones que enlloc de cercar els
honors i el poder es posin al servei dels altres.
El
nostre món d’avui no és el mateix que el del temps de Jesús. Malgrat això les
seves paraules ressonen d’una manera ben viva avui. Segueixen havent països en
què els governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos. Però no
només hem de pensar al nivell dels països. L’actitud que Jesús no vol en els
seus deixebles es pot donar i de fet es dona en tots els àmbits socials.
En el
treball, aquells que ocupen llocs de comandament també han d’escoltar el que
Jesús diu, i han d’exercir aquest comandament amb una actitud de servei.
Dins la
família, els pares han de tenir també sempre presents les paraules de Jesús i
no oblidar que han de posar-se al servei dels seus fills; el mateix podem dir
de l’home respecte a la dona. Quants actes de violència de gènere no responen a
aquesta actitud de poder?
I dins
l’Església, d’una manera especial, aquells que hem estat posats al servei de la
comunitat no hem d’oblidar mai que estem al servei i no per sobre dels altres.
I segur que a vegades ho oblidem.
Jesús
coneix a fons el cor de l’home i sap que molt fàcilment, en tot home i en tota
dona, des del més important al més insignificant, tenim aquesta temptació de
poder. Recordem com una de les tres temptacions de Jesús al desert és la
temptació del poder quan el diable li diu: “Et
donaré tots els reialmes del món si et prosternes i m’adores”. I també com
després d’haver multiplicat els pans i els peixos, la gent el vol agafar per
fer-lo rei, i Jesús marxa a un lloc desert.
Les
paraules que Jesús ens diu, doncs, no són paraules sinó fets. Tota la seva vida
va ser una vida posada al servei de tots. Jesús és el Servidor en majúscula. És
l’home per als altres com el definí un teòleg contemporani.
Demanem avui d’una
manera especial que creixi en nosaltres aquesta actitud de servei, i avui d’una
manera especial cap a aquells que més ho necessiten. Que a cada moment sapiguem
obrir els ulls i les orelles per descobrir qui és el proïsme que ens necessita.