24 diumenge durant l'any B
lectures
L’evangeli que acabem d’escoltar divideix l’evangeli de
Marc en dues parts. A la primera, Jesús, després d’haver estat batejat al
Jordà, comença la seva missió de proclamar una bona noticia i d’invitar a
convertir-se al Regne de Déu que és a prop.
A mesura que es
manifesta, sorgeixen dues reaccions: la dels petits, dels malalts, dels
pecadors, que senten en els seus cors que la salvació de Déu ha arribat i els
ha tocat; i la d’aquells que es creuen superiors i perfectes, que no estan
disposats a canviar i a qui no els agrada la llibertat d’esperit amb què Jesús
actua.
Es tracta sobretot dels fariseus, dels mestres de la
llei, però també reaccionaran malament els seus veïns de Natzaret, fins i tot
en algun moment la seva pròpia família, i a un altre nivell, els mateixos
deixebles tenen dificultats per acceptar a fons el missatge de Jesús.
A Cesarea de Felip, després d’haver guarit un cec, Jesús
s’atura amb els dotze per fer un balanç abans d’iniciar el camí que el durà a
Jerusalem. I per fer aquest balanç, posa una pregunta crucial: “I vosaltres, qui dieu que sóc?” Pere, en nom dels dotze, dóna la bona
resposta, si més no, les paraules són les correctes: “Vós sou el Messies” Per a un jueu d’aquella època, aquesta
paraula, messies, que vol dir ungit, era clara. Esperaven un messies, no ungit
amb oli com es feia amb els reis, els profetes i els sacerdots, sinó amb una
unció que venia directament del cel; el messies que ells esperaven sobrepassava
el rei, el profeta o el sacerdot: havia de ser l’enviat definitiu de Déu. Dir
que Jesús era el Messies era dir que d’ara endavant no podien prescindir d’ell
si volien apropar-se de Déu. Jesús esdevenia el fonament, el centre, el sentit de
les seves vides! La resposta de Pere els comprometia completament!
lectures
L’evangeli que acabem d’escoltar divideix l’evangeli de
Marc en dues parts. A la primera, Jesús, després d’haver estat batejat al
Jordà, comença la seva missió de proclamar una bona noticia i d’invitar a
convertir-se al Regne de Déu que és a prop.
A mesura que es
manifesta, sorgeixen dues reaccions: la dels petits, dels malalts, dels
pecadors, que senten en els seus cors que la salvació de Déu ha arribat i els
ha tocat; i la d’aquells que es creuen superiors i perfectes, que no estan
disposats a canviar i a qui no els agrada la llibertat d’esperit amb què Jesús
actua.
Es tracta sobretot dels fariseus, dels mestres de la
llei, però també reaccionaran malament els seus veïns de Natzaret, fins i tot
en algun moment la seva pròpia família, i a un altre nivell, els mateixos
deixebles tenen dificultats per acceptar a fons el missatge de Jesús.
A Cesarea de Felip, després d’haver guarit un cec, Jesús
s’atura amb els dotze per fer un balanç abans d’iniciar el camí que el durà a
Jerusalem. I per fer aquest balanç, posa una pregunta crucial: “I vosaltres, qui dieu que sóc?” Pere, en nom dels dotze, dóna la bona
resposta, si més no, les paraules són les correctes: “Vós sou el Messies” Per a un jueu d’aquella època, aquesta
paraula, messies, que vol dir ungit, era clara. Esperaven un messies, no ungit
amb oli com es feia amb els reis, els profetes i els sacerdots, sinó amb una
unció que venia directament del cel; el messies que ells esperaven sobrepassava
el rei, el profeta o el sacerdot: havia de ser l’enviat definitiu de Déu. Dir
que Jesús era el Messies era dir que d’ara endavant no podien prescindir d’ell
si volien apropar-se de Déu. Jesús esdevenia el fonament, el centre, el sentit de
les seves vides! La resposta de Pere els comprometia completament!
Malgrat això, el sentit profund
que donaven a aquest títol de Messies no era sempre el bo. Esperaven segurament
un messies polític que organitzaria un exèrcit per tal de prendre el poder i
instaurar el Regne de Déu, però a la manera dels homes.
Quan Jesús parla obertament
anunciant la seva passió, Pere no està d’acord. La imatge que s’havia fet del
messies no és aquesta, no hi ha lloc per al fracàs humà. La reacció de Jesús és
dura. Al mateix que fa un instant havia parlat tan bé, li respon literalment: “Posa’t darrera meu, Satanàs” Fa posar
Pere al darrera, perquè no coneix el camí, el camí que va cap a Jerusalem, no
per agafar el poder, sinó per donar-se fins al final, s’ha de posar al darrera
per no ser un entrebanc.
Per a Pere com per a nosaltres,
del que es tracta és de posar-nos sempre darrera Jesús per seguir-lo. Quan ens
avancem, ens posem davant seu, acostumem a acomodar-nos, buscant el camí d’anar
a la nostra, de tancar-nos en els nostres petits mons, de tancar els ulls a les
necessitats dels altres.
Avui, aquí, Jesús ens posa la
mateixa pregunta: “I tu, qui dius que
sóc?
I com per Pere, la resposta serà bona, no tant
per les paraules que puguem dir, per les respostes apreses i repetides mecànicament,
sinó per la nostra manera d’actuar en el cada dia. La resposta serà bona si en
la nostra vida Jesús ocupa un lloc central, que orienta les nostres opcions i
decisions, les nostres paraules i els nostres gestos. Paraules que no només han
de sortir de la boca sinó del cor.
Jaume en la seva carta ens ho diu molt clar.
La nostra fe, la nostra confiança en Déu i en Jesús ha de ser una fe, una
confiança que ens fa actuar; si la fe no actua, és una fe morta, o no és una
vertadera fe. No és més que unes quantes paraules buides. La fe cristiana no
ens deixa asseure’ns esperant que Déu vingui a nosaltres. La fe ens fa caminar
cap a Déu i cap als altres. La fe ens condueix sempre a l’amor, un amor concret
que ens fa ser solidaris. Un amor que ens fa descobrir Jesús en els petits, en
els pobres que trobem quasi diàriament, en els presoners, en el malalts, en els
immigrants i refugiats que arriben a casa nostra.
Déu continua manifestant-se allà
on no l’esperem, a les perifèries de la nostra ciutat, del nostre país, del
nostre món, a la mar mediterrània per on arriben i tantes vegades moren els
refugiats.
La trobada amb Jesús a
l’eucaristia és un signe de totes aquestes altres trobades amb ell al cor del
món. La comunió és l’aliment que fa que els nostres cors siguin capaços de
descobrir-lo enmig de les nostres vides.
Que aquesta
eucaristia ens ajudi a respondre amb la nostra vida a la pregunta: “I tu, qui dius que sóc?”