17 diumenge durant l'any B
lectures
lectures
Durant uns diumenges
canviem d’evangeli i anem al de Joan, per escoltar el signe de la multiplicació
dels pans i els peixos i el llarg discurs que en segueix, sobre el pa de la
vida. Aquest signe té un significat molt ric. Tant, que necessita del discurs
del pa de la vida per explicar-lo.
En la situació econòmica
que vivim tant a nivell del nostre país com a nivell del món, el signe és molt
suggerent. Aquella multitud mancava del necessari per subsistir. Havien anat a
escoltar Jesús per alimentar el seu esperit, però l’home necessita també
l’aliment material. No podem anar a les poblacions de tants països on es mor de
fam, per fer-los bonics discursos, si abans no els hem ajudat a cobrir les
seves necessitats més bàsiques. Així ho ha entès l’Església quan ha anat als
països del Tercer Món, i és per això que molt sovint, al costat d’una església,
s’hi troba un dispensari i una escola…
En l’anunci de l’evangeli
no podem dividir l’ésser humà. És un anunci per a tota la persona, cos i
esperit. Continuant amb el signe de la multiplicació, el missatge de Jesús és
força clar. La solució dels deixebles a la petició de Jesús de buscar aliment, és la dels diners. I quan pensem com a primera
solució els diners, no s’acostuma a anar massa lluny. Els diners sols no són
suficients. Per ajudar els altres, cal sobretot una acció interior, una
voluntat de compartir. La solució vindrà de compartir el poc que tenien,
aquells cinc pans i dos peixos. I encara que racionalment sembla que no pugui
ser, el sentit el trobem en la profunditat del signe. Si no som capaços de
compartir, no només els nostres béns, sinó també les nostres vides, el nostre
temps, per més diners que tinguem, no solucionarem els problemes.
I quina és la realitat
del nostre món? No hi són els diners? Quan sentim les quantitats de què es
parla en el nostre primer món, per fitxar un futbolista, per comprar armament,
o per tantes altres despeses, ens hem de preguntar: No hi ha prou diners per
alimentar tota la humanitat? Però la solució no ve de tenir o no tenir els
diners, sinó d’estar disposats a compartir, de canviar radicalment les
relacions entre els països, de crear un nou ordre econòmic més solidari i més
just.
El gest de Jesús ens
convida a canviar el nostre estil de vida, a ser més austers, a estar disposats
a sacrificar els nostres petits privilegis per al bé de tots. En definitiva, estar
disposats a compartir.
És evident que en la
manera d’explicar Joan la multiplicació dels pans i dels peixos, hi ha una
intenció de relacionar-la amb l’eucaristia. Per això, després del que hem dit
sobre el significat d’aquest miracle, podríem redescobrir l’Eucaristia més com
un sagrament de la fraternitat, del compartir, de la solidaritat, i no tant com
un ritus misteriós i difícil de comprendre.
L’eucaristia és signe del
regne que Jesús anunciava, un regne on ningú no tindrà fam, on tothom tindrà un
lloc perquè tothom comparteix i es dóna als altres com Jesús va fer.
Celebrar l’eucaristia ens
ha d’impulsar a canviar la nostra vida per tal de ser instruments i signes de
fraternitat i de solidaritat. No hi pot haver eucaristia si al mateix temps no
hi ha almenys una intenció d’estimar i de compartir.
Els jueus que estaven en
aquell indret no van comprendre el significat del que Jesús havia fet. Volien
fer-lo rei. Només hi veien un significat polític. Jesús es retira, no vol que
s’interpreti malament el que acaba de fer. També avui veiem que moltes de les
solucions als nostres problemes vénen, no de la política sinó de gestos
senzills de solidaritat.
Amics, celebrem l’eucaristia amb aquest compromís
de girar-nos cap a Jesús i l’evangeli,
amb el compromís de compartir el poc que tenim.
