Ascensió del Senyor any B
lectures
En canvi, l’única manera
de descobrir la presència, dia rere dia, de Déu en la nostra vida és
descobrir-lo en l’home, la dona, caiguts a la cuneta. No només descobrir-los
sinó donar-los la mà perquè s’aixequin i puguin caminar.
lectures
Pasqua, Ascensió i
Pentecosta, intenten fer-nos veure la resurrecció de Jesús des de diferents vessants.
Cada una insisteix en un aspecte diferent d’una mateixa experiència, difícil
d’explicar, que van viure els primers testimonis.
Els diferents relats que
escoltem aquests dies ens haurien d’ajudar a fer la nostra pròpia experiència
pasqual.
Hem d’evitar de donar una
excessiva importància als detalls dels esdeveniments, que utilitzen sovint un
llenguatge simbòlic, ni tampoc a la
cronologia, que a més no és la mateixa en els diferents evangelis.
Cal anar al cor dels
relats per poder-los actualitzar en el relat de la nostra vida.
Les lectures que hem
escoltat avui ens parlen del misteri d’absència i de presència de Déu i de
Jesucrist.
De fet, la nostra vida és també una experiència contínua
de presència i absència. En les relacions personals ho vivim contínuament. La
presència física de l’altre no sempre és una presència que ens ompli. Aquells
amb qui estem més a prop, no els trobem de tant en tant absents? No ens passa a
vegades que ni que tinguem molta gent ben a prop nostre ens sentim sols? Pensem
en la relació de parella, però també en l’amistat o en les relacions
pares-fills. Passem per moments de gran presència, de sentir-se a prop l’un de
l’altre i moments d’allunyament, de manca de sintonia...
I amb Déu? Hi ha moments
que creuríem que el podem tocar, i altres en què no el veiem enlloc. Dies de
llum, dies de foscor.
L’experiència dels
deixebles respecte a Jesús passa també per moments d’absència, de foscor,
sobretot en la creu i per altres de gran presència, de llum, com són les
experiències de Pasqua.
L’Ascensió és l’afirmació
de què l’absència, d’una manera o d’una altra ens acompanyarà sempre en la
nostra vida d’aquí baix. Mai, en la nostra vida podrem viure en una presència
plena de Déu ni tampoc dels altres.
Però l’Ascensió és també
una festa de presència: la presència misteriosa en el quotidià de les nostres
vides de Jesús ressuscitat.
Una presència que no
trobarem mirant al cel, sinó mirant al nostre voltant, atents a aquelles
situacions i a aquelles persones que ens criden a ser solidaris, compassius, amb
esperit de servei... Una crida a acollir-los, escoltar-los, perdonar-los,
perquè és en l’altre, especialment en el feble, en el pobre, que Jesús se’ns fa present a fi que nosaltres
actuem com ell va actuar: amb l’esperit d’aquell samarità que sense fer
preguntes es va aturar i va socórrer l’home caigut al costat del camí.
En un món que sembla tan
comunicat, amb tanta tecnologia que ho podria fer pensar, només veiem el pobre,
el refugiat, la víctima de la guerra a la pantalla. Veiem tot el que succeeix
al món, però sovint restem indiferents, la globalització de la indiferència que
diu el papa Francesc. Veiem el pobre ferit a la cuneta, però passem a la notícia
següent, mirem al cel, mirem al núvol.
Que l’eucaristia, signe d’aquesta presència, sigui
l’aliment que ens ajudi a descobrir Déu present en les nostres vides, fent de
nosaltres testimonis del seu amor.