Cos i Sang de Crist any B
lectures
Aquest gest, que
nosaltres repetim en cada eucaristia, és el testament de Jesús. I si vol que el
repetim no és per fer-ne un ritus màgic. Si vol que mengem aquest pa trencat és
perquè ens comprometem a fer de la nostra vida una vida semblant a la seva, una
vida donada i trencada en forma de servei, acolliment, escolta, disponibilitat,
compassió, perdó...
lectures
La festa del Cos i la
Sang de Crist és una eucaristia sobre l’eucaristia, un segon Dijous Sant. Els dos
elements fonamentals de l’eucaristia són la paraula i la memòria del gest que Jesús va fer el dijous
sant. Paraula i memòria que són aliment per a la nostra vida. La paraula ens
alimenta, el pa i el vi també ens alimenten.
El gest de trencar el pa
va quedar ben gravat en la memòria dels deixebles. En els primers temps, la
celebració de l’eucaristia se’n va dir “fracció
del pa”.
És aquesta acció de Jesús
de trencar el pa que és important en l’eucaristia, més que el pa en si mateix,
malgrat que durant molts anys i potser avui encara, donem més importància al pa
que al gest de trencar el pa i la teologia ha gastat moltes energies a explicar
com pot ser que en aquest pa es faci present Jesús.
Jesús va agafar pa,
aquest aliment que no és el que brilla més en una taula, però que sempre
acompanya. I el va trencar amb tota la intenció. Va voler resumir el que havia
estat la seva vida en aquest gest, en aquest pa trencat, repartit i compartit.
La vida de Jesús va ser
un trencar-se, un donar-se als altres; un fer-se a trossos per arribar a tots
aquells que el necessitaven.
I aquí és on té importància
l’altre element fonamental de l’eucaristia: la paraula.
És escoltant la paraula,
i especialment escoltant l’evangeli, que som cridats i interpel·lats per tal
que trobem en les nostres vides aquells que avui són els preferits de Jesús. La
paraula ens ha d’ajudar a apropar la nostra vida a la vida de Jesús.
La situació econòmica i
social en la que vivim no pot ser aliena a les nostres celebracions. El pa de
l’eucaristia ens ha de fer pensar en el pa que manca a moltes llars.
El gest de Jesús ha
d’ajudar-nos a sortir del nostre individualisme. Els temps que vivim són temps
en els que, si obrim els ulls, podem descobrir situacions de dificultat. Una
dificultat que ve moltes vegades de pèrdua de feina dels pares o de no trobar
feina els fills. Dificultat en la que viuen tants homes i dones en situació
precària, perquè han vingut de lluny, perquè no tenen papers, perquè busquen
refugi.
El futur és incert, i
davant d’aquesta incertesa cal augmentar el nostre esperit solidari i generós.
Saber renunciar a coses supèrflues per poder compartir més amb els altres. Uns altres
que poden fins i tot ser membres de les nostres pròpies famílies o de les
nostres amistats.
No podem combregar amb
Jesús si no combreguem amb els altres. No podem donar-nos la pau els uns altres
sense estar disposats a donar la mà a aquell que la crisi ha deixat a la vora
del camí.
No podem proclamar que
Déu és enmig nostre, a prop nostre, si nosaltres som lluny dels altres.
Per això, demanem sobretot en aquesta festa del Cos
i la Sang de Crist, que les nostres eucaristies siguin veritables eucaristies,
que no els manqui una part essencial que és la de posar en pràctica en la
nostra vida el manament d’estimar.
