Immaculada 2017
lectures
lectures
Les festes de Maria són
bones ocasions per descobrir la feminitat de Déu i de retruc de tots nosaltres.
En una cultura on el masculí sobresurt, ens hem acostumat a imaginar un Déu més
masculí que femení, un Déu fort, poderós, autoritari.
En aquest sentit no hi ha
ajudat gaire el fet de dir, perquè Jesús ens ho va ensenyar, que Déu és Pare, oblidant
que aquest ensenyament de Jesús el comprenem malament si entenem la paternitat
masculina i no la paternitat-maternitat, el Déu Pare-Mare tal com en va parlar
en el seu breu pontificat Joan Pau I. Déu no és Pare en el sentit masculí de la
paraula, Déu respecte a nosaltres és pare-mare, en la seva complementarietat,
respecte als fills.
L’Antic Testament té
textos que ens parlen d’un Déu que és Mare, una Mare que infanta la humanitat,
que la nodreix com la mare nodreix els seus fills, que es preocupa dels humans
amb tendresa i misericòrdia. Precisament, el mot misericòrdia en hebreu procedeix
de la mateixa arrel que el mot matriu.
Retrobar aquesta
feminitat de Déu ens ajudaria a situar Maria en el lloc que li correspon. Maria
no és la substitució de les deesses d’altres religions, sinó una expressió
concreta de la feminitat de Déu. I amb ella, totes les dones, amb els valors
que encarnen, són expressió més clara d’aquesta feminitat. Una expressió que
ens hauria d’ajudar als homes a conrear valors com ara l’acolliment, la
tendresa, la misericòrdia, valors que Maria va encarnar durant la seva vida.
Valors, però que Jesús també
va encarnar, ni que fos un home. Pensem per un moment tantes trobades de Jesús que
traspuen aquests valors que en diem “femenins”, d’acolliment, tendresa i
misericòrdia.
Moltes de les homilies,
discursos i documents del Papa Francesc tenen també aquests valors “femenins”.
La paraula misericòrdia, la paraula “tendresa” són ben freqüents quan parla.
Just al principi del seu
ministeri, en la festa de sant Josep, va dir: “el preocupar-se, el custodiar, requereix bondat, demana ser viscut amb
tendresa.(...) Tendresa, que no és la virtut dels febles, sinó més aviat tot el
contrari: denota fortalesa d'ànim i capacitat d'atenció, de compassió, de
veritable obertura a l'altre, d'amor. No hem de tenir por de la bondat, de la tendresa.”
I en la “Evangelii Gaudii”, l’alegria
de l’evangeli, dedica el darrer capítol a Maria com a model per als cristians.
Ens diu: “Maria és la que sap transformar
una cova d'animals en la casa de Jesús, amb uns pobres bolquers i una muntanya
de tendresa. Ella és l'amiga sempre
atenta perquè no falti el vi en les nostres vides. Ella és la del cor obert per
l'espasa, que comprèn totes les penes. Com a mare de tots, és signe d'esperança
per als pobles que pateixen dolors de part fins que brolli la justícia. Com una
veritable mare, ella camina amb nosaltres, lluita amb nosaltres, i vessa
incessantment la proximitat de l'amor de Déu.(...) Cada cop que mirem Maria
tornem a creure com en són de revolucionaris la tendresa i l'afecte. En ella
veiem que la humilitat i la tendresa
no són virtuts dels febles sinó dels forts, que no necessiten maltractar els
altres per sentir-se importants.”
Per això no és gens estrany que un
temps després convoqués un any sant extraordinari dedicat a la misericòrdia,
aquesta qualitat tan lligada amb la tendresa i amb la feminitat.
En aquesta festa de Maria,
intentem fer créixer la tendresa i la misericòrdia en les nostres relacions cap
als altres per tal d’encarnar en les nostres vides el Déu femení, tendre i
misericordiós.
Que l’eucaristia que avui celebrem, sagrament
d’una vida donada fins al final com una mare que es dóna fins al final pels
seus fills sigui força per a tots nosaltres.