2 diumenge Advent any B
lectures
lectures
En
aquest segon diumenge d’Advent, escoltem el començament de l’evangeli de Marc,
l’evangeli que ens acompanyarà principalment al llarg d’aquest any litúrgic.
Es
tracta de l’evangeli més antic dels quatre que hi ha al nou testament. No només
és el primer cronològicament, sinó que podem afirmar que és Marc el primer que
té la idea de recollir diferents escrits que ja existien sobre Jesús per “cosir-los” en forma de vida. Ho fa en
el moment en què els testimonis directes d’aquesta vida comencen a morir. Vol
deixar un llibre que recordi per sempre més que Jesús va viure una vida com les
nostres, que no va ser un àngel baixat del cel, sinó un ésser humà amb carn i
ossos.
Segurament,
els altres tres evangelistes no van fer sinó imitar aquesta manera de fer de
Marc.
Devem
també a Marc la paraula “evangeli”
per designar aquests llibres que ens anuncien el missatge de Jesús en forma de
“vida”.
Aquesta
paraula que etimològicament significa “bona
notícia”, encapçala el llibre de Marc: “Comença
la bona notícia de Jesús, el Messies, Fill de Déu”
En la nostra vida, en la que de tant en tant
hi ha “males notícies”, en el nostre món on també sovint hi ha “males notícies”
és bo no oblidar que la vida de Jesús és “bona notícia”.
En
quina mesura som, com deia Isaïes, missatgers
de “bona notícia” enmig del nostre
món? Com ho hem de fer per evitar que el món vegi els cristians com gent
pessimista, que no sap descobrir les llavors de bondat que existeixen pertot
arreu.
Com
podem fer per ser missatgers, com Joan Baptista, que va ser una llum enmig de
la foscor en aquells temps que no eren millors que els nostres.
La
gent anava cap a ell perquè hi descobria coherència. La seva presència senzilla
en el seu vestir, el seu crit de conversió atreia la gent senzilla que estava
cansada de tantes paraules i de tanta hipocresia.
De
quina manera podem avui fer semblant, a fi que el nostre testimoniatge es basi
més en els fets que no en les paraules.
Com
Joan, portar un vestit senzill. No són els grans mitjans el més important en
l’anunci de l’evangeli. Més aviat els grans mitjans, l’ostentació, les despeses
excessives desfiguren una bona notícia que Jesús adreçava en primer lloc als
pobres.
Els
homes i dones que més rastre deixen o han deixat acostumen a ser persones que vivien
senzillament. El que destaca en ells no són les riqueses o el poder sinó una
vida coherent i dedicada als més pobres, als infants, als malalts... Tots ells ens
són exemples per saber de quina manera podem ser missatgers d’una bona notícia.
Hi
ha moltes maneres ben senzilles i al nostre abast per anunciar Jesucrist: Un
somriure, una visita, un servei, donar gràcies, demanar perdó, ser acollidor,
són petits gestos que són bona notícia. I són aquells actes que ens deia
l’evangeli de fa dos diumenges pels quals serem jutjats.
En
aquest temps d’Advent preparem i aplanem el camí que ens porta a Jesús, apropant-nos
dels petits i els pobres que es creuen amb nosaltres. I encara que no es creuin
amb nosaltres, sentim-nos propers de tantes persones i països que viuen
immersos en males notícies d’injustícia, de violència, d’intolerància, de
malaltia, de dificultats econòmiques, d’atur...
Que el camí cap a Nadal
ens faci més sensibles i solidaris d’aquestes situacions i així poder acollir
Jesús en el nostre cor.