34 diumenge durant l'any A: Jesucrist Rei de l'Univers
lectures
lectures
L’evangeli
d’avui, en aquest darrer diumenge de l’any litúrgic, ens parla del judici
darrer, del moment decisiu.
L’evangeli
de diumenge passat ens hi va preparar: En la trobada definitiva amb Jesús
haurem de rendir
comptes dels talents que Déu ens ha donat. L’amo esperava fruits dels seus administradors.
Avui ens acaba de concretar de quins fruits es tracta: Jesús espera de
nosaltres fruits d’amor, i d’un amor concret, d’un amor compassiu i solidari
cap a aquells que més necessiten la nostra compassió i la nostra solidaritat.
És per aquest amor que serem
jutjats, i és per aquest amor que serem capaços de veure Déu. Deia Sant Agustí:
“Donat que encara no veus Déu, és
estimant el proïsme que purifiques el teu ull per poder veure Déu”.
És l’amor envers els més
necessitats el qui ens fa caminar cap a Déu, sigui quina sigui la nostra
religió, siguin quines siguin les nostres conviccions.
Aquell que es declara ateu o agnòstic, aquell
que viu en la indiferència pel que fa a la fe, si estima el qui ho necessita, està
caminant cap a Déu.
Déu, creant-nos a imatge i
semblança seva, ens ha creat, tots, capaços d’estimar.
L’evangeli és clar. No és pels
nostres actes explícitament religiosos, diguem-ho sense embuts, no és per anar
molt a missa o per fer moltes pregàries que serem jutjats.
Tots serem jutjats per haver “donat de menjar o de beure”, per haver
acollit “els forasters (els immigrants, els refugiats)”, per haver vestit el despullat, visitat el malalt i el
presoner. I per moltes altres accions que van en aquesta línia de
solidaritat i compassió envers els qui més ho necessiten.
Algú, escoltant això, podria
preguntar: Si Déu no té en compte les vegades que he assistit a la missa en el
judici final, potser no val la pena d’anar-hi.
Seria una pobra manera de
comprendre què és la missa. Hi aniríem per acumular mèrits davant Déu. Però
anar a missa, pregar o llegir l’evangeli no són accions per acumular mèrits.
Anem a missa per celebrar que Déu
ens ha estimat. Anem a missa per escoltar la seva paraula, per descobrir la
manera concreta de viure l’amor de Déu. Anem a missa per pouar l’aigua que necessitem
per caminar, per menjar l’aliment que ens dóna forces i ens ajuda a descobrir
el qui té fam, el qui té set, el qui està sol o malalt. Anem a missa per
recolzar-nos els uns als altres en la nostra fe i en el nostre compromís
Avui és la festa de Jesucrist rei de tot el
món. El Regne del que proclamem que Jesucrist és el rei, no és com els regnes
d’aquest món, no és el regne del diner o de les finances, no és el regne dels
famosos ni dels poderosos, no és tampoc el regne de la intolerància, que no
respecta els qui tenen diferents conviccions o creences, no és el regne del
racisme ni de la xenofòbia.
És el Regne on ningú no té fam ni
set, on ningú està sol o malalt, on ningú no és a la presó, on tothom és
acollit i ben rebut, és el Regne de l’amor, de la pau, de la veritat, un Regne
on tothom hi té un lloc.
Aquest Regne és dins nostre,
aquest Regne l’hem de fer créixer ja des d’aquí estimant. No podem dir que
l’esperem si en la nostra vida no hi ha gestos d’amor. La nostra esperança no
és una esperança de paraules, sinó de fets; no tant de dir que creiem en Déu i
que l’estimem, sinó de posar en pràctica el seu amor; no tant de parlar de
Jesús sinó de parlar com Jesús, d’actuar com Jesús actuava
La setmana vinent començarem l’Advent. Se’ns
convidarà una vegada més a vetllar. L’evangeli d’avui ens recorda que sobretot
hem de vetllar sobre els nostres germans, especialment els més indefensos.
Aquest haurà de ser el primer significat de la nostra vetlla.