1 diumenge Advent any B
lectures
lectures
L’evangeli d’aquest primer
diumenge d’Advent ens recorda idees que hem sentit en els evangelis d’aquests
darrers diumenges. La paràbola dels talents ens cridava a donar fruits. La
paràbola del Judici Final ens deia que aquests fruits havien de ser fruits
d’amor, especialment cap a aquells que més necessitat en tenen.
Són dues paràboles,
doncs, que reforcen el missatge de l’evangeli d’avui: Cal estar atents, cal
vetllar.
L’Advent és el temps de l’esperança.
Ja des d’aquest primer diumenge, se’ns diu que l’esperança cristiana és una
esperança activa. No és com l’espera del qui s’asseu sense fer res, com qui
espera el tren. Es més aviat com l’espera d’uns amics que han de venir a sopar,
i que ens fa aixecar i moure’ns per tal de preparar bé l’esdeveniment.
Aquesta experiència del
nostre viure quotidià ens ajuda a comprendre què ha de ser i què no ha de ser
el temps d’Advent que avui iniciem.
Esperem Jesús, l’Amic que ve a casa, i cal que
ho tinguem tot a punt. Cal sobretot endreçar. Endreçar la nostra vida. Cal
treure les teranyines de la casa i les lleganyes dels ulls. Tenir-ho tot a punt
perquè quan l’amic vingui trobi lloc en el nostre cor. Un cor ample, un cor
obert, un cor que estima i que es deixa estimar. Un cor com el seu. Un cor
generós, que sap perdonar, solidari, net, just, compassiu, que posa pau.
Tenim davant nostre
quatre setmanes. És bo que fem tots els preparatius materials perquè les festes
que s’apropen siguin boniques. És bo que decorem la casa de la mateixa manera
que l’ajuntament decora la ciutat. És bo que truquem a la família i que
organitzem els àpats d’aquests dies de festa. És bo que traguem el pessebre de
l’armari i el posem a l’entrada o al menjador.
Però és encara més bo que
aprofitem aquest temps per reconciliar-nos amb aquell de qui ens havíem distanciat,
és encara més bo si convidem o visitem aquell que sabem que viu sol o que està
malalt, és encara més bo si enmig de les despeses pensem a fer un donatiu a
alguna organització que s’ocupa dels més pobres. D’ocasions no en manquen, com el
recapte d’aliments o d’aquí uns dies la Marató de TV3.
En aquests temps, on
l’esperança en el futur a vegades manca, no podem celebrar el Nadal indiferents,
com si res no passés al nostre voltant. El Nadal d’enguany serà difícil,
complicat i potser trist per a moltes famílies. Si nosaltres ho podem celebrar
amb certa normalitat, intentem no fer-ho amb grans despeses. Si estem atents al que
passa al voltant nostre, l’espera donarà fruit. Jesús no naixerà només en el
pessebre. Naixerà i creixerà en el nostre interior. Les llums no només faran
bonic, col·laborarem perquè el nostre entorn sigui més lluminós.
Diumenge passat l’evangeli ens deia que serem
jutjats per tot allò que haurem fet pels més petits. Serà la nostra compassió i
la nostra solidaritat el que haurem de presentar en aquest judici. Era una
manera de dir-nos que quan Jesús ens convida a vetllar, ens convida en primer
lloc a vetllar sobre els altres, especialment els més indefensos i necessitats.
Celebrem l’eucaristia,
convidats al voltant de la taula, una taula que és signe de la taula on tothom
hi té un lloc, on tots som germanes i germans.