4 diumenge de Pasqua any A
Jn 10, 1-10
Jn 10, 1-10
La imatge de Jesús pastor devia ser suggerent i estimada pels primers
cristians, ja que va ser una de les representacions més antigues que es van fer
de Jesús.
És una imatge i una al·legoria que té com a centre Jesús. Jesús és el
pastor, és cert, però per a poder ser pastor ha hagut de ser abans ovella. El
Pare és el seu pastor. Des del primer moment el Fill ha escoltat la veu del
Pare, per això el Pare dirà: “Aquest és
el meu Fill estimat, escolteu-lo”. L’anyell de Déu esdevé pastor, esdevé
Mestre.
Mestre i pastor d’unes ovelles que no són passives. Les ovelles, cadascú de
nosaltres, hem d’escoltar, reconèixer la veu i seguir el pastor, el mestre. No
es tracta doncs d’aquella imatge d’ovella que segueix el ramat sense pensar,
sense dir res.
El pastor de l’evangeli entra per la porta, el guarda li obre. La seva
acció és transparent, no hi ha intencions enganyoses i amagades. Jesús és el
net de cor per excel·lència, per això pot ensenyar, pot guiar. Perquè el que
diu i el que fa són coherents. És un home en qui es pot confiar. Una confiança
que esdevé fe.
La veu del pastor és al costat de moltes altres veus, que no són tan
transparents. El pastor intenta educar les ovelles perquè siguin capaces de
distingir, de discernir, de tenir criteri. D’aquesta manera podran pasturar
lliurement, entrar i sortir del tancat i no caure en els paranys de les veus
enganyoses.
Què ens diu avui a nosaltres aquest evangeli? A qui hem d’imitar, a l’ovella
o al pastor. Queda clar que a tots dos. Així com hem dit que Jesús per a
nosaltres és pastor, però que també ha estat ovella, també nosaltres hem
d’intentar ser, en primer lloc ovelles i en segon lloc pastors.
D’alguna manera, l’ovella és el deixeble, el que escolta el seu mestre, el
pastor és l’apòstol, l’enviat. El veritable seguidor de Jesús ha de ser
deixeble i apòstol. Ha d’escoltar i ha de parlar. Les dues coses. El que només
escolta, queda tancat sobre ell mateix, no posa en pràctica el que ha escoltat.
I el que parla o actua sense haver escoltat, acaba perdent el sentit de la seva
acció, per més meravellosa que sigui.
Hem de començar, doncs, essent ovelles, deixar-se modelar pel pastor que és
Jesús, i per tots els pastors que parlen com Jesús. Escoltar, reconèixer les
seves veus, saber discernir la veu de Déu de tantes veus que ens eixorden i que
ens esclavitzen. Veus d’individualisme, de consumisme, d’egoisme, de xenofòbia,
que ens conviden a posar-nos al centre i que ens fans sords i cecs a la veu de
Déu i dels preferits de Déu.
Hem d’acabar essent pastors, mestres, educadors, portaveus de la veu de
Déu, que ajuden els altres a discernir entre les veus diverses, i que ho fan
amb el seu testimoni transparent i net, sense males intencions, pensant sempre
en el bé dels altres.
Ser homes i dones que donen vida, una vida abundant i de qualitat, i que
donen la pròpia vida pels altres.
En el misteri pasqual que estem celebrant, hem vist com els lladres i
bandolers de la paràbola no només eren capaços de matar les ovelles, sinó que
van matar el pastor, Jesús.
Gràcies a l’experiència pasqual, les ovelles no només no es van dispersar,
sinó que van esdevenir pastors de nous ramats.
La vida de Jesús, feta a trossos per a tothom segueix avui donant vida a
desdir. Homes i dones pertot arreu viuen oberts als altres, són pastors per als
altres.
Que l’eucaristia sigui
aquell aliment, aquell pasturatge, que faci de nosaltres ovelles fidels i
pastors eficaços.