Vetlla Pasqual any A
Mt 28, 1-10
Mt 28, 1-10
No hem de contemplar el relat de la resurrecció
que acabem d’escoltar, com una història extraordinària al final de la vida de
Jesús. Com si fos un gran miracle. I pensar que el resultat d’aquest miracle,
com en el cas de la resurrecció de Llàtzer, seria el retorn de Jesús a la vida
terrenal. Cal escoltar aquests relats a
un altre nivell.
Per això, la celebració que fem avui de la resurrecció
de Jesús, l’expressem amb signes que ens ajudin a pujar a aquest altre nivell.
El primer signe de tots, el de la llum, per comprendre que la resurrecció el
que fa és donar llum a la vida i la mort de Jesús. L’experiència de Pasqua obre
els ulls tancats dels deixebles, els permet comprendre els fets més obscurs de
la seva vida, l’escàndol de la creu, i els fa veure que aquell en qui havien
confiat és digne de confiança. Ha valgut la pena seguir-lo, i ara, amb una nova
força, cal seguir-lo sense por.
Més encara: per la resurrecció, la vida de Jesús
deixa d’estar limitada per l’espai i el temps. Ja no afecta només a aquells milers d’homes i dones
que el van veure i el van escoltar en un petit racó de món, la Palestina, en un
petit moment de la història.
La història de Jesús, per la resurrecció, afecta
tots els temps de la història, tots els éssers humans, totes les nacions. Les
altres històries humanes estan limitades en el temps i en l’espai. Nosaltres
proclamem i creiem que la història de Jesús escapa a aquests límits i il·lumina
tots els temps i tots els llocs, donant-los sentit.
Cadascú de nosaltres estem tocats per aquesta
història. Cadascuna de les nostres històries personals i socials són
travessades per la vida, mort i resurrecció de Jesús. La resurrecció ja no és
una història del passat, és en el nostre present, avui i aquí, i ens impulsa
cap a un futur esperançat..
I de la mateixa manera que va il·luminar els
moments més foscos de la vida de Jesús, la resurrecció ha d’il·luminar les
nostres pròpies foscors.
Il·lumina els nostres desànims, la nostra manca
de sentit, els nostres dubtes, les nostres malalties, les nostres soledats...
per dir-nos que no són la darrera paraula.
Il·lumina també les foscors de la humanitat, la violència sagnant a Síria, el terrorisme a tants
llocs, la pobresa que colpeix el nostre món, la injustícia que hi ha arreu però
també en la nostra societat d’aquí, el racisme, l’atur que fa passar per
dificultats importants a moltes famílies... també per dir-nos que tot això no
és la darrera paraula.
Que més enllà d’aquestes foscors hi ha ja aquí
moltes històries de generositat, d’ajuda, de compromís, de servei, tal com
vèiem ahir escoltant la passió.
I avui també, enmig de la foscor hi trobem sempre
persones generoses, acollidores, amb esperit de servei o d’ajuda que encenen
petites llums d’esperança.
La llum del ciri pasqual, que simbolitza la llum
del ressuscitat, no ens parla de la llum de la intel·ligència, del coneixement,
de la ciència, de la filosofia ni de la teologia... El que Jesús ens va ensenyar
amb la seva vida, mort i resurrecció és que aquesta llum és l’amor. És estimant
que vivim dins la llum. No hi ha d’altres camins misteriosos o secrets. Sant
Joan ho diu en una de les seves cartes: “Qui
estima el seu germà està en la llum... El qui odia el seu germà està en la
foscor”.
L’eucaristia expressa més que cap altre sagrament
el misteri pasqual. El pa i el vi
esdevenen cos i sang del Crist, no en el passat, en aquell dijous sant, sinó
aquí, avui. Són aliment que se’ns dóna avui perquè estimem amb més força, a la
manera de Jesús.
L’eucaristia ens envia a ser testimonis de l’amor
que en Jesús se’ns ha fet més evident que mai. L’àngel del Senyor ens diu, com
a les dones, que deixem els llocs de rutina, de comoditat egoista, de fe
apagada i que anem sense por a Galilea, allà on va néixer la vocació dels
deixebles, allà on va néixer la nostra vocació, allà on hi ha la frescor i
l’alegria de l’evangeli. Anar a Galilea pot significar anar a les perifèries de
la humanitat, als llocs de pobresa, desànim, tristesa, solitud, on hi ha homes
i dones que esperen de nosaltres ajuda, acolliment, companyia, alegria.
Siguem agosarats, valents, no tinguem por. Com els
primers cristians obrim portes i finestres, proclamem pertot arreu, sobretot
amb els fets, que el Crist ha ressuscitat, que l’amor ha vençut la mort!