Is 42, 1-4.6-7 Ac 10, 34-38 Mt 3, 13.17
La festa del Baptisme de Jesús conclou el temps de Nadal. Després de
contemplar el misteri del Déu fet home en un infant fràgil, nascut en una
família senzilla d’un poble qualsevol d’un país petit, amb tots els missatges i
significats que aquestes històries ens donen, la litúrgia ens situa en el Jesús
adult, que deixa la seva casa de Nazaret, la seva família, i es disposa a anunciar-nos
una bona notícia.
Abans de començar la seva missió, Jesús es posa a la cua amb aquells que, a
la crida de Joan Baptista, s’adonaven que calia canviar alguna cosa, i que
aquesta voluntat de canvi havia de començar per ells mateixos. És la crida a
preparar el cor per tal de poder acollir aquesta bona notícia salvadora.
El baptisme de Jesús segurament va passar desapercebut per a molts del qui
eren al Jordà, però per a ell va ser un moment important, on pren plena consciència
de la seva missió i també de la seva especial relació amb el Pare.
Els evangelistes intenten traduir amb paraules i símbols aquesta experiència.
Les paraules que venen del cel ens ajuden a comprendre-ho: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut”. Són
paraules que estan tretes del text del profeta Isaïes que hem escoltat en la
primera lectura. A Isaïes però, i jugant amb un doble significat que pot tenir
en grec la paraula “fill”, la paraula
hebrea és “servent”. No es tracta
d’una qüestió lingüística. El missatge de l’evangelista és clar. Jesús viurà la
seva filiació divina en clau de servei, d’un servei total a la humanitat, i no
en clau de poder.
Jesús vol ser el germà gran que agafa per la mà tota la humanitat per tal
que visquin i siguin fills de Déu. I per això ens ensenyarà a adreçar-nos a Ell
dient-li: “pare”. I ens ensenyarà a viure
com a fills d’aquest Pare amb el seu exemple de germà gran, que es preocupa
dels seus germans, especialment els més petits: els pobres, els infants, els
pecadors, els exclosos.
En la lectura dels Fets dels Apòstols, Pere fa un resum de la vida de
Jesús, dient que “passà pertot arreu fent
el bé”. Ens podria semblar que és un resum massa pobre, poc religiós, poc
teològic, poc meravellós... Potser ens agrada més sentir que Jesús és algú que
va fer molts miracles... A mi m’agrada més aquesta frase de Pere, pensar en
Jesús com aquell que “passà pertot arreu fent
el bé.”
Crec que ens ajuda millor en el nostre intent de seguir-lo. Fer miracles,
difícilment en farem. Fer el bé en canvi, és al nostre abast, que no vol dir que sigui
fàcil. Però sabem com s’ha de fer.
Jesús va passar fent el bé perquè es reconeixia fill estimat de Déu, i per això reconeixia en tothom, sense
exclusions, un germà. Aquest missatge és el que celebrem avui en la festa del
Baptisme de Jesús. Celebrem que som fills, i que ens comprometem a viure com a
germans de tothom. Aquesta joia i aquest compromís és el que vam adquirir el
dia del nostre baptisme.
Ser germans de tothom, no sempre ho vivim. Potser ho diem, però moltes vegades
actuem en sentit contrari. Per això el missatge de Jesús segueix essent avui un
missatge pendent ja que no sempre els que ens diem seguidors de Jesús l’anunciem
prou amb la nostra vida. Igualment, el nostre món, la societat actual, sovint
s’allunya d’aquest missatge de filiació i fraternitat, substituint-lo per
missatges de xenofòbia, exclusió, por i rebuig de qui és diferent.
Germanes i germans, que
aquesta festa del Baptisme de Jesús ens ajudi a viure amb més frescor el nostre
baptisme. Que sapiguem, tal com el papa Francesc ens encoratja, a descobrir
l’alegria de l’evangeli, i a contagiar als qui ens envolten la bona notícia de
Jesús.