Nm 6, 22-27 Ga 4, 4-7 Lc 2, 16-21
La solemnitat de la Mare de Déu, una setmana després de Nadal, és, més que
una festa de Maria, una festa nadalenca. Entre Nadal i Reis, vol reforçar el
misteri de l’encarnació, d’un Déu que es fa ésser humà, que entra dins l’espai
i el temps, dins de la història.
Quan l’Església, l’any 431, en el concili d’Efes, va proclamar que Maria
era Mare de Déu, no ho va fer tant per donar un títol a Maria, com per defensar
que Jesús va ser veritablement home, contra els qui, potser per reacció als
arrianistes, que havien dubtat de la divinitat de Jesucrist, ara posaven en dubte
que hagués estat veritablement home i pensaven més aviat en un Déu disfressat
d’home.
Dient que Maria, que sens cap mena de dubte pertanyia al gènere humà, era
mare de Déu, indirectament proclamaven que Jesucrist era veritablement home a
més de ser veritablement Déu.
Efectivament, Jesús va ser home en tot, excepte en el pecat. Per això va necessitar
d’una família que l’eduqués, que li ensenyés a parlar, a creure, a pregar. En
tenia tanta necessitat com qualsevol de nosaltres.
També tenia necessitat d’un poble, d’una cultura, d’una fe. I com a jueu,
la seva família segueix les prescripcions del judaisme, com la de la
circumcisió, als vuit dies del naixement.
La filiació divina de Jesús no l’allunya en cap moment de la humanitat. Al
contrari, Jesús se submergirà plenament
en aquesta humanitat concreta, amb les seves alegries i les seves
tristeses, les seves esperances i els seus dubtes.
Jesús, el fill de Déu, no es posa a sobre nostre, com feien els emperadors,
que també es feien dir fills dels déus. Jesús, el fill de Déu, es posa al
costat nostre i ens fa descobrir que Déu és per a nosaltres un pare tan proper
que el podem anomenar “abba”, és a dir, papa.
També avui, primer de gener, per 50ª vegada, se’ns convida a pregar per la pau des que Pau VI la va declarar
Jornada Mundial de la Pau l’any 1968.
Una pau que brolla precisament de la nostra filiació divina que fa de tots els
homes i dones, de qualsevol condició, germanes i germans a qui cal estimar. Una
pau fonamentada en la justícia i en la solidaritat. Una pau que no és només
absència de guerra, que treballa per la dignitat humana, que lluita contra tota
mena d’exclusió, que és acollidora de tots els qui fugen de la guerra i de la
pobresa. En el seu missatge per a aquesta Jornada, el Papa fa una crida a
fomentar la cultura de la no-violència i denuncia el tràfic d’armes com un dels
factors negatius per a la pau.
Preguem doncs amb la humanitat sencera per aquesta pau. Pau que ha de
començar en els nostres cors, en uns cors amarats de tendresa, de compassió, de
misericòrdia, i sobretot de perdó. Disposats a perdonar aquell que ens ha fet
un tort, que ens ha ofès, que ens ha perjudicat. Disposats a demanar perdó i a
reconciliar-nos.
No pensem que la pau vindrà tota sola. Comencem per apagar les petites
guerres que hem encès dins de la família, dins del veïnat, en els llocs de
treball o d’estudi. Fent-ho així la nostra pregària serà sincera i compromesa.
Apropem-nos avui de Maria, Reina de la pau. Ella és la nostra mare, i com
totes les mares, pateix en silenci quan veu que els seus fills es barallen i es
maten. Oferim-li el nostre compromís a treballar per la pau.
Que aquesta Eucaristia, sagrament de reconciliació i d’unitat, sigui aliment
per poder avançar sense defallir pel camí de la pau i de l’amor.
