Lc 7,36-8,3
L’evangeli
que acabem d’escoltar és propi de Lluc i ens parla d’un tema que per a ell és
molt important: la misericòrdia de Jesús. Una paraula que té molta profunditat
en tota la Bíblia. L’Antic Testament parla moltes vegades de Déu com un Déu
misericordiós, en el sentit d’un Déu que sap posar-se en la pell de l’altre,
sortir de si mateix, obrir el seu cor al cor de l’altre. El misericordiós és
aquell que té un cor capaç de comprendre la situació de l’altre, sobretot quan la situació és de dificultat, i sap anar
més enllà del que és superficial, dels prejudicis i de les etiquetes.
Jesús és misericordiós amb la dona perquè
sap anar més enllà dels prejudicis que el fariseu té d’ella. Jesús veu el
sofriment d’aquella dona, que no se sent bé en la seva situació, en la seva
vida, que viu en la pròpia carn el tracte que els homes tenen envers ella, un
tracte de menyspreu, d’engany, d’esclavitud, com sempre ho ha estat tant en el
temps de Jesús com en el nostre temps.
Jesús no hi veu ni un objecte ni una
pecadora. Jesús hi veu una persona, una dona que necessita acolliment,
comprensió i tendresa. Jesús mira sempre d’aquesta manera les persones que
s’acosten a ell, sigui un infant, un recaptador d’impostos, una dona, un
fariseu.
Per tenir aquesta mirada neta i
misericordiosa, ell mateix serà menyspreat. Just abans d’aquest relat, Jesús
havia dit: “ha vingut el Fill de l'home,
que menja i beu, i dieu: "Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de
publicans i pecadors." »
Com ens costa a tots de tenir aquesta
mirada neta i misericordiosa, que poc ens costa de classificar i jutjar
qualsevol persona pel seu aspecte exterior, pel seu accent, pel color de la
seva pell. I més encara avui en aquest món tan globalitzat i intercultural. Encara
que de fet sempre ho hem fet. Abans eren els qui venien d’altres indrets de
l’Estat, ara són els qui vénen d’altres països i d’altres continents.
Quina mirada tenim avui cap a una
prostituta que puguem veure pel carrer o a la carretera? Segurament molt
semblant a la d’aquell fariseu. Mirada de menyspreu, de burla, d’escàndol...
Som capaços de veure, més enllà del seu aspecte exterior, el seu patiment,
l’abús a què segurament està sotmesa, la quasi esclavitud en què probablement
viu?
L’evangeli descriu bé la llibertat
d’esperit amb què Jesús actua sempre, deixant de banda el què diran, pensant
només en la situació d’aquella persona, d’aquella dona. Aquesta llibertat
d’esperit, fruit del seu amor generós, fa que la dona recuperi la seva
dignitat, recordi que sempre ha estat i sempre serà una persona, una filla
estimada de Déu.
L’evangeli ens parla també de l’actitud
que Jesús tenia envers la dona en una societat patriarcal com la seva. No només
no té por que aquella dona el toqui, li besi els peus, una conducta difícil de
comprendre en aquell context, sinó que veiem com el seu grup de deixebles i
seguidors més íntims no era només d’homes, com a vegades pensem, sinó també de
dones, amb noms precisos, com Maria Magdalena, Joana o Susanna.
Què n’ha fet l’Església d’aquest tarannà
de Jesús. On són les dones a l’Església, ocupen el lloc que els correspon?
Aquests darrers temps hem vist com la Unió de Superiores Religioses de tot el
món van interpel·lar el papa Francesc respecte aquesta qüestió, fins i tot
proposant la possibilitat d’ordenar dones com a diaques. La resposta de
Francesc no va ser de tancar la porta, com en general estem acostumant quan es
fan propostes d’aquest caire, sinó d’estudiar-ho seriosament.
Celebrem l’Eucaristia amb un compromís per a canviar el nostre cor,
la nostra mirada. Que sapiguem veure sempre en l’altre algú a qui podem estimar, acollir, comprendre
i tractar amb tendresa i misericòrdia, deixant de banda prejudicis.
