1Re 19, 4-8 Jn 6, 41-51
La
lectura del profeta Elies ens pot recordar moments de la nostra vida i de la
vida dels que ens envolten. Elies està cansat, arriba a demanar la mort !
La vida de profeta li ha portat molts problemes. En aquest moment de desànim, troba
el necessari per continuar el seu camí. Quan creu que no hi ha futur, Déu es
posa al seu costat per fer renéixer l’esperança que pràcticament havia perdut.
Potser
hi ha moments en la nostra vida en què el futur també desapareix, en què
l’esperança sembla que no existeix. La malaltia, la mort d’un ésser estimat,
una ruptura familiar, problemes amb els fills, desànims, dificultats
econòmiques o, senzillament, aquells moments en què tot ho veiem fosc, negre...
Hi ha situacions de les nostres vides que s’assemblen a la situació d’Elies. I
en situacions com aquestes, Déu ens adreça el missatge que adreça a Elies: “tens molt camí a fer”.
És
cert que hi ha situacions en les que és difícil veure aquest futur, aquest camí a fer. Com Elies. I
sobretot costa de trobar aquest pa cuit i aquest càntir d’aigua necessaris per
caminar.
És en
aquestes situacions que les paraules de Jesús ressonen en el nostre cor: “Jo sóc el pa viu baixat del cel. Qui menja
aquest pa viurà per sempre.”
Aquest
pa cuit, aquest càntir els trobem en Jesús. És ell el nostre aliment per
continuar el camí. És en ell que podem trobar la força necessària per caminar.
I el
que trobem en ell no és altra cosa que la seva vida, la seva manera de viure.
Una vida de servei, de donació als altres, de generositat. No trobem quelcom de
màgic que ens solucioni els problemes, sinó
que trobem una invitació a fer de les nostres vides un servei a aquells
que estan pitjor que nosaltres, una paraula de consol a aquells que estan més
desanimats que nosaltres, una visita a aquells que estan més sols que
nosaltres, un somriure a aquells que estan més tristos que nosaltres. En
definitiva, sortir de nosaltres mateixos, dels nostres petits i grans problemes
per anar cap a l’altre. Aquest és l’aliment que Jesús ens dóna, el pa viu
baixat del cel.
L’aliment
que rebem cada diumenge a l’eucaristia, el pa que mengem, és sagrament, signe,
d’aquest aliment. El Cos de Crist és signe d’aquesta vida donada als altres. Per això celebrar l’Eucaristia, combregar, ens
compromet. Ens compromet a respondre a aquest oferiment, a aquesta invitació. L’eucaristia,
si s’acaba en ella mateixa, si no ens envia cap als altres, està truncada, no
és completa. Podria esdevenir una mena de ritus sense contingut. L’eucaristia,
si no ens condueix a estimar no és una veritable eucaristia.
El
profeta Elies, acceptant aquell pa i aquell càntir es compromet a continuar la
seva missió profètica.
Nosaltres,
acceptant l’aliment eucarístic, el pa de vida que Jesús ens ofereix, ens
comprometem a continuar el nostre camí de batejats, de testimonis; ens
comprometem a estimar, i a fer-ho a la manera de Jesús. Un amor que no té
fronteres, que sap parar la galta, que arriba fins i tot als enemics. Un amor
que sap perdonar i que sap demanar perdó.
Germanes i germans, que
aquesta eucaristia que celebrem no sigui truncada, que sigui completa a través de l’exercici de
l’amor en la nostra vida de cada dia.
