Mc 14, 12-16. 22-26
La festa del Cos i la
Sang de Crist és una eucaristia sobre l’eucaristia. D’alguna manera, un segon
Dijous Sant.
Els dos elements
fonamentals de l’eucaristia són la paraula i la memòria del gest que Jesús va fer el dijous
sant.
Paraula i memòria que
són aliment per a la nostra vida. La paraula ens alimenta, el pa i el vi també
ens alimenten.
El gest de trencar el
pa va quedar ben gravat en la memòria dels deixebles. En els primers temps, la
celebració de l’eucaristia se’n va dir “fracció
del pa”.
És aquesta acció de
Jesús de trencar el pa que és important en l’eucaristia, més que el pa en si
mateix, malgrat que durant molts anys i potser avui encara, donem més
importància al pa que al gest de trencar el pa i la teologia ha gastat moltes
energies a explicar com pot ser que en aquest pa es fa present Jesús.
Jesús va agafar pa de
la taula, aquest aliment que no és el que brilla més en una taula, però que
sempre acompanya. I el va trencar amb tota la intenció. Va voler resumir el que
havia estat la seva vida en aquest gest, en aquest pa trencat, repartit i
compartit.
La vida de Jesús va
ser un trencar-se, un donar-se als altres; un fer-se a trossos per arribar a
tots aquells que el necessitaven.
Aquest gest, que
nosaltres repetim en cada eucaristia, és el testament de Jesús. I si vol que el
repetim no és per fer-ne un ritus màgic. Si vol que mengem aquest pa trencat és
perquè ens comprometem a fer de la nostra vida una vida semblant a la seva, una
vida donada i trencada en forma de servei, acolliment, escolta, disponibilitat,
compassió, perdó...
I aquí és on té importància
l’altre element fonamental de l’eucaristia: la paraula.
És escoltant la
paraula, i especialment escoltant l’evangeli, que som cridats i interpel·lats
per tal que trobem en les nostres vides aquells que avui són els preferits de
Jesús. La paraula ens ha d’ajudar a apropar la nostra vida a la vida de Jesús.
La situació de crisi
econòmica i social que travessem des de fa ja uns quants anys no pot ser aliena
a les nostres celebracions. El pa de l’eucaristia ens ha de fer pensar en el pa
que manca a moltes llars.
El gest de Jesús ha
d’ajudar-nos a sortir del nostre individualisme. Els temps que vivim són temps
en els que, si obrim els ulls, podem descobrir situacions de dificultat. Una
dificultat que ve quasi sempre de pèrdua de feina dels pares, de no trobar feina
els fills.
El futur és incert, i
davant d’aquesta incertesa cal augmentar el nostre esperit solidari i generós.
Saber renunciar a coses supèrflues per poder compartir més amb els altres. Uns altres
que poden fins i tot ser membres de les nostres pròpies famílies o de les
nostres amistats.
No podem combregar amb
Jesús si no combreguem amb els altres.
No podem donar-nos la
pau els uns altres sense estar disposats a donar la mà a aquell que la crisi ha
deixat a la vora del camí.
No podem proclamar que
Déu és enmig nostre, a prop nostre, si nosaltres som lluny dels altres.
Per això, demanem sobretot en
aquesta festa del Cos i la Sang de Crist, que les nostres eucaristies siguin veritables
eucaristies, que no els manqui una part essencial que és la de posar en
pràctica en la nostra vida el manament d’estimar.
