Jn 1, 35-42
Passat
el temps de Nadal, comencem els anomenats diumenges “durant l’any”. Diumenge que ve reprendrem l’evangeli d’aquest any,
el de Marc, que com en el d’avui, ens parlarà dels inicis de la missió de
Jesús.
Avui
és una mica la transició entre el temps de Joan Baptista i el temps de Jesús.
Dos dels deixebles de Joan “es passen”
a Jesús. Aquest inici del temps de Jesús és ja una primera declaració
d’intencions: No pensa anar sol, vol formar un grup que el segueixi i que podrà
donar continuïtat a l’anunci de la seva bona notícia.
No
anar sol, formar grup... És un element important en la vida del cristià. I en
una època com la nostra en la que sovint falten grups per posar en comú, per
compartir penes i alegries, esperances i neguits, és bo que reivindiquem aquest
tipus de grup. D’altres tipus n’hi ha: esportius, excursionistes, musicals,
sindicals, polítics... Però de grups que en podríem anomenar “de vida” no sempre són fàcils de
trobar. Grups basats en la confiança, en el compartir, en el revisar la vida.
No
ens hem de limitar a dir que és bo ser cristià en grup, hem de dir que és bo
per a tot ésser humà tenir un grup de vida. També el no creient necessita el
grup, a tots ens convé un grup de vida, que en alguns casos esdevindrà una
comunitat.
On es
fonamenta el grup que Jesús vol formar? En la vida precisament: “Veniu i ho veureu” “es quedaren amb ell
aquell dia”
No
passen el dia en la sinagoga ni en el Temple. Se’l passen allà on Jesús
s’allotjava. No sabem què van fer durant aquell dia, no sabem si van aprendre
moltes coses. Només sabem que al marxar donen testimoni del que han viscut.
Andreu es troba amb el seu germà Simó i comparteix amb ell el que en Jesús ha
descobert: Jesús podria ser la resposta als anhels, a les esperances de la
humanitat. Això és el que “l’Ungit” “el
Messies” representava per als jueus del temps de Jesús. Aquell que ha de
donar resposta als desencants, a les tristeses, a les dificultats dels homes i
dones d’aquell temps.
El
que més tard descobriran, després de la resurrecció, és que Jesús és la
resposta als anhels i les esperances, no només dels jueus, sinó de la humanitat
sencera, de tots els llocs i de tots els temps.
L’inici,
però, d’aquest camí, està en aquesta jornada en què van quedar-se on Jesús
s’allotjava.
Cadascú
de nosaltres hem d’intentar fer processos semblants. Descobrir Jesús, no només
en les anècdotes de la seva vida, en la superfície, sinó en la profunditat. La
manera de fer-ho no serà la mateixa que la dels primers deixebles. Però el
resultat ha de ser el mateix.
De
quina manera, avui, hem de respondre a la invitació de Jesús “veniu i ho veureu”? On s’allotja avui
Jesús per passar un dia amb ell? a l’església? al nou testament?
El
lloc principal on Jesús s’allotja també és, com llavors, un lloc de vida. A Jesús
l’hem de trobar en la vida, en la nostra vida, no entesa d’una manera
individual. En la nostra vida hi ha també la vida dels altres, hi ha també els esdeveniments que vivim. La
nostra vida entesa així, jo, els altres i els esdeveniments, és sagrament de Jesús. És allí on l’hem de
trobar. Evidentment, l’evangeli, el nou testament, l’eucaristia, poden ser moments
que m’ajudin a descobrir-lo millor. Però a descobrir-lo en la vida. Si la
Bíblia, l’eucaristia o la pregària es deslliguen d’aquesta vida, passen a ser
ídols que em poden portar a un pietisme, en el millor dels casos, o a tants
fonamentalismes religiosos que han existit i existeixen.
Celebrem l’eucaristia i
portem-la a la nostra vida per tal que, com els deixebles, descobrim qui és
Jesús, on s'allotja i què espera de nosaltres.