Is 42, 1-4.6-7 Ac 10, 34-38 Mc 1, 7-11
El
baptisme al Jordà devia ser un moment important en la vida de Jesús. Jesús
sintonitza amb el moviment de Joan Baptista. Deixa la seva terra, se’n va al Jordà
i es fa batejar. La bona notícia que més tard anunciarà, està en sintonia amb
la crida a la conversió de Joan.
Jesús
es posa a la fila, un de més entre la gent senzilla que se sent atreta per
aquell profeta vestit amb pèl de camell. Jesús es posa a la fila, entre els
senzills, com ja li van posar Josep i Maria a Betlem, buscant un lloc per
néixer, o presentant-lo al Temple per ser circumcidat.
La veu que ve del cel sortint de l’aigua ens
revela qui és aquest Jesús ja adult: “Ets el meu fill, el meu estimat”. Jesús
es reconeix fill estimat, però no per posar-se a sobre els altres, amb poder,
tal com ho va fer l’emperador romà de l’època que es feia dir fill dels déus. Per
a l’emperador, ser fill li dóna poder, riquesa i superioritat.
La
lectura d’Isaïes ens fa comprendre quina classe de fill serà Jesús: “Aquí teniu el meu servent, el meu estimat”
Jesús viurà la seva filiació no com a poder sinó com a servei. Servei a la
humanitat, però amb una preferència cap als qui viuen a la fosca, a la presó, o
són esclaus. Servei a la humanitat defensant la justícia i la dignitat de
l’home. Servei a la humanitat sense cridar ni violentar. Intentant mantenir
encès el ble que vacil·la.
També
la lectura dels Fets dels Apòstols sap resumir en ben poques paraules com Jesús
va comprendre que havia de ser el fill estimat de Déu: “passà pertot arreu fent el bé”. Quantes vegades intentem explicar
amb paraules complicades qui va ser Jesús. Amb quina senzillesa ens ho ha dit
Pere: “fer el bé”. Quan diem que
volem seguir Jesús, ser els seus deixebles, pensem alguna vegada que fer el bé és seguir Jesús? I que seguir Jesús potser és en primer lloc
intentar fer el bé?
El
baptisme de Jesús que avui celebrem ens condueix al nostre propi baptisme. Som
capaços de sentir en el nostre cor la frase que Jesús va escoltar sortint del
Jordà: “Tu ets el meu fill, el meu
estimat, en tu m’he complagut.”?
Ens reconeixem fills estimats de Déu? Sabem
reconèixer en les petites coses de cada dia l’amor que rebem de Déu, un amor
que rebem també a través dels qui ens envolten? I, en conseqüència, intentem
ser instruments del seu amor, passant per la vida fent el bé, preocupant-nos dels
altres, sobretot dels més desvalguts?
Viure
com a batejat és intentar ser fill de Déu a la manera de Jesús, posar-nos al
servei dels nostres germans en tots els àmbits de la nostra vida: dins de la
família, entre els nostres veïns, amb els nostres companys de treball o
d’escola. Descobrir tot allò que hi ha de bo en els altres i ser-ne reconeixent,
ser agraïts,... Ser testimonis d’allò que creiem, però sense cridar ni
violentar. Amb discreció i amb molt respecte cap als que són diferents de mi.
Ser testimonis sobretot amb la manera de fer, més que no amb les paraules.
I
pensant en els fets ocorreguts aquesta setmana a França, saber mantenir un
esperit serè, allunyant-nos de reaccions xenòfobes o de criminalització d’una
religió, ser portadors d’una bona notícia que proclama que tots, sense
excepció, som fills d’un mateix Pare i germans de tothom.
Jesús
va ser capaç d’escoltar la veu de Déu perquè havia preparat el seu cor a
l’escolta.
Un
cor que podem preparar amb la pregària, però també estant atents a tot el que
ens envolta. Escoltar els altres és un bon entrenament per poder escoltar Déu.
Qui no sap escoltar els altres, que veu, difícilment podrà escoltar Déu que no
veu.
Que
aquesta eucaristia que és també un temps per escoltar, ens ajudi a créixer en
l’escolta de Déu per descobrir el que Ell espera de nosaltres.