1 diumenge Quaresma any A
L’origen
històric de la Quaresma sembla trobar-se en la preparació més immediata que els
catecúmens dels primers temps feien abans de rebre el Baptisme durant la Vetlla
Pasqual. Després d’un llarg temps de catequesi, aquests quaranta dies servien
per verificar si els candidats estaven a punts per rebre’l. Sobretot es
verificava si havien fet els canvis necessaris en les seves vides perquè fossin
més d’acord amb l’evangeli.
Per
què quaranta dies ? El número quaranta tenia un valor simbòlic per als
jueus. Durant quaranta anys van fer camí pel desert des d’Egipte fins a
Palestina guiats per Moisès.
I per als cristians, segons la tradició, i tal
com hem escoltat en l’evangeli, Jesús havia passat quaranta dies al desert, tot
just després del baptisme al Jordà i abans de iniciar la seva missió. La missió
de mostrar als homes i dones el rostre d’un Déu que és Pare.
I és
durant aquests quaranta dies que Jesús és temptat, tal com ho hem escoltat.
Aquestes temptacions de Jesús són com una mena de resum de les temptacions que
Jesús va tenir tot al llarg de la seva vida. Recordem dos exemples :
després d’haver multiplicat els pans i els peixos, la multitud el busca per
proclamar-lo rei, i Jesús s’ha d’amagar. I quan Jesús és a la creu, la gent
diu : « Si ets Fill de Déu,
baixa de la creu i creurem »
Jesús,
al llarg de la seva vida, i degut al caràcter de la seva missió, és temptat
d’esdevenir un rei, un líder, algú que és adulat pels altres. I cada vegada
Jesús ho rebutja. Vol ser Fill de Déu, però del Déu veritable ; no del déu
poder o del déu riquesa, com ho havien esdevingut personatges com l’emperador
romà que també es considerava fill dels déus.
Vet
aquí les temptacions del diable : « Si
ets Fill de Déu, tal com ho has escoltat al Jordà, digues que aquestes pedres
es tornin pans, tira’t daltabaix de la cornisa del Temple, posseeix tots els
reialmes del món »
En
comptes d’això, Jesús es manifestarà Fill de Déu fent-se el servidor de tots,
guarint els malalts, perdonant, acollint, anunciant una bona notícia als pobres
i als presoners, i com a culminació d’aquesta vida donada fins al final, serà
crucificat com un delinqüent.
El
temps de Quaresma pot ser per a cadascú de nosaltres un temps oportú perquè,
com els catecúmens dels primers temps, verifiquem quina és la distància entre
la nostra vida i l’evangeli, entre els fets i les paraules. Com Jesús, també hem de fer front a
temptacions. Potser estem temptats de tractar els altres des del poder, des de
la superioritat, siguin els nostres subordinats, els nostres alumnes, els
nostres fills o la nostra parella. O estem temptats de posseir no només per
cobrir les nostres necessitats sinó per tenir cada vegada més. Consumir en
excés. Oblidant el que Jesús ens deia diumenge passat, que el qui és servidor
de les riqueses no pot ser servidor de Déu i dels estimats de Déu que són els
altres.
Al
final de la Quaresma que iniciem, durant la Vetlla Pasqual, renovarem els
compromisos del Baptisme. Aquesta renovació pot ser un ritus que es fa cada
any, o bé, si hem aprofitat aquest temps oportú que és la Quaresma, aquesta
renovació podria ser això, una renovació d’alguns aspectes de la nostra vida
que tenim més abandonats, més allunyats de Jesús.
Dediquem
alguns temps a revisar la nostra vida a la llum de l’evangeli
I que l’eucaristia que
celebrem sigui també un temps per escoltar, per celebrar i per ser enviats enmig
del món per ser testimonis de l’evangeli.