2 diumenge Quaresma any A
El
text de la Transfiguració ocupa un lloc important en els evangelis. És un
moment crucial en el relat de la vida de Jesús.
El
que diu la veu que ve del cel ens recorda inevitablement un altre moment: el
baptisme al Jordà.
Penso
que els dos textos s’han de mirar junts. El baptisme és l’inici de la missió de
Jesús, i en aquest inici els evangelistes ens volen deixar clar que Jesús és el
fill estimat de Déu, però utilitzant una cita del profeta Isaïes en la que Déu
diu: “Aquest és el meu servent” volen
dir-nos des del principi de quina manera Jesús realitzarà el ser fill de Déu:
com una vocació de servei a la humanitat, especialment a la més desvalguda.
I per
deixar-ho més clar, el text que segueix al baptisme és el de les temptacions, que
escoltàvem diumenge passat, on Jesús renuncia a ser fill de Déu a través del
poder, de la riquesa o de l’adulació.
La
Transfiguració, al mig de l’evangeli, en un moment on les coses no van massa bé
per a Jesús i els deixebles, quan estan fent camí cap a Jerusalem, després que
Jesús els hagi anunciat la seva passió, ve a ser com una reafirmació del que es
va escoltar en el Jordà: La veu del cel torna a dir “Aquest és el meu fill el meu estimat, en qui m’he complagut”, però
afegint: “escolteu-lo”
Es
cert que els deixebles ja escoltaven Jesús des de feia temps, sinó no serien
amb ell a la muntanya, però el que passarà a partir d’ara, la incomprensió de part
de molts, començant per les autoritats religioses, no farà fàcil escoltar
Jesús. Hi haurà prou motius per deixar-lo d’escoltar, com molts faran. El seu
missatge serà cada vegada més exigent.
La
transfiguració ens recorda aquells moments en què estem en bona forma, animats,
en què estem disposats a tot... “que
n’estem de bé, aquí dalt”
Aquest
bon moment hauria d’ajudar els deixebles a travessar els moments difícils de la
passió. I ja sabem que malgrat això, Pere i els altres deixaran Jesús sol.
La
nostra vida té també aquests moments en què estem bé. No només ni
principalment, en els aspectes materials, sinó sobretot en la nostra vida
interior, espiritual, de relació amb els altres. Passem per èpoques bones en
les que ens hi voldríem quedar, plantar unes tendes per restar sempre així.
Però
hi ha també els moments en què no ho passem tan bé, per tantes circumstàncies
de malaltia o mort, desànim, dificultats econòmiques, de relacions familiars,
Es en
aquests moments que hem de recordar les paraules que vénen del cel: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en
qui m’he complagut; escolteu-lo.”
Sobretot
aquest “escolteu-lo”, ja que
escoltant Jesús hem descobert que no és ell només l’estimat de Déu, hem
descobert que cadascú de nosaltres som fills estimats de Déu, fins i tot en els
moments més difícils. En moments
difícils com els que passen avui a Síria o a Veneçuela, Jesús els diu i ens diu
com va dir a Pere, Joan i Jaume “Aixequeu-vos,
no tingueu por”.
Però
al mateix temps que ens ho diu, ens convida a acostar-nos d’aquell que passa
per moments difícils, a aquell que ha caigut i que no es pot aixecar, perquè
l’ajudem a aixecar-se i li donem confiança.
Es
aquest amor, fonament i resum de tot l’evangeli, el que pot transfigurar la
fragilitat de la nostra vida i de la vida dels altres. Quan estimem, la fragilitat
es revesteix d’immortalitat.
Un amor com el de Jesús, gratuït, generós i
sense fronteres, que ens fa sortir de la closca per anar cap al germà per
acollir-lo, fer-li un servei, perdonar-lo, escoltar-lo, visitar-lo... Aquest
amor concret és el que fa que la nostra fragilitat es transfiguri.
El temps de Quaresma és un temps on fem camí.
Més important que la penitència, que el dejuni o l’abstinència, hi ha l’amor.
El
que hauríem d’avaluar a l’acabar la Quaresma és si hem progressat en el nostre
amor concret.
Que l’eucaristia, que és
aliment per al nostre amor, ens hi ajudi.