2 diumenge durant l'any A
En reprendre els diumenges de durant l’any, aquells
diumenges que acaben d’omplir l’any litúrgic, fora dels temps més específics
com són Advent, Nadal, Quaresma i Pasqua, l’evangeli que acabem d’escoltar és
el que parla del baptisme de Jesús en l’evangeli de Joan.
Aquest esdeveniment, el baptisme de Jesús, que celebràvem
diumenge passat, va ser un esdeveniment fonamental en la seva vida.
Els evangelistes intenten, amb paraules, símbols i
referències de l’antic testament, donar un contingut que va més enllà del fet
històric de Jesús batejat per Joan en les aigües del Jordà.
D’entre totes
aquestes paraules o símbols, destaca l’Esperit. Un Esperit que l’ha de moure
tot al llarg de la seva vida. Un Esperit que li fa prendre consciència de la
seva especial relació de Fill estimat.
Els evangelistes pouen aquesta frase “tu ets el meu Fill
estimat”, en el profeta Isaïes que hem escoltat: “Ets el meu servent...”. És cert, l’Esperit mourà Jesús a ser un Fill
que actua com a Servent, que es posa al servei de la humanitat sencera. Que el
mourà a portar llum als pobles, no per un augment de la intel·ligència, de la
saviesa, dels coneixements d’aquests pobles, sinó per una invitació a estimar.
Tal com diu Joan en una de les seves cartes, “els qui afirmen que estan en la llum, però no
estimen els seus germans, encara estan en la fosca. Els qui estimen els germans
viuen en la llum.”
Viure segons l’Esperit, com ho va fer Jesús, en primer
lloc ens ha de portar a l’amor. No a ser més savis, ni més religiosos, ni més
teòlegs... sinó a créixer en l’amor, i un amor tal com Jesús ens el va
ensenyar, amor sense fronteres, amor generós i gratuït, que a vegades va més
enllà del que sembla raonable.
El papa Francesc en moltes de les seves paraules ens
convida a deixar-nos conduir per l’Esperit, a no crear barreres que potser ens
deixen més tranquils, però també més eixuts. Francesc voldria una Església que
no tingui por de canviar estructures, costums, per poder arribar a aquesta
multitud assedegada de calor humà, d’amistat, de comprensió, d’acolliment. No
quedar-nos dins les quatre parets del nostre petit món, intentant que Jesús i
el seu Esperit quedin dins d’aquest petit món, perquè aquest Esperit no es
deixa tancar i actua pertot arreu on hi ha gestos d’amor. Cal doncs sortir
fora, i posar-nos al costat de tots aquells que avui i aquí, des de totes les
creences i conviccions actuen en favor de l’altre, especialment del pobre i el
desafavorit. No sortim, doncs, per ensenyar ni per convèncer, sinó per
escoltar, per compartir i per aprendre. I també per intentar donar, amb
humilitat, un testimoni que neixi de l’Esperit
de Jesús i dels valors de l’evangeli.
Ser cristià no és complir uns manaments, no és fer unes
pràctiques... és intentar viure mogut per l’Esperit de Jesús. No és una doctrina,
no és una saviesa, no és un espiritualisme. És una vida a la llum de l’evangeli,
que confrontem amb els signes del nostre temps.
Siguem espirituals en aquest sentit, en el mateix sentit
que Francesc quan ens diu que hem de ser “evangelitzadors amb esperit” i que
hem de “tornar a la font per recuperar
la frescor original de l’evangeli” i d’aquesta manera “trencar esquemes avorrits
en els que pretenem tancar Jesucrist”.
Que
aquest mateix Esperit sigui el que ens faci descobrir en el pa i el vi la
mateixa vida de Jesús, i així tenir la força de sortir de nosaltres mateixos i
compartir amb els altres aquest Esperit i aquesta Vida amb la nostra manera de
viure.