Solemnitat de la Mare de Déu 2014
La
solemnitat de la Mare de Déu, una setmana després de Nadal, és, més que una
festa de Maria, una festa nadalenca. Entre Nadal i Reis, vol reforçar el
misteri de l’encarnació, d’un Déu que es fa ésser humà, que entra dins l’espai
i el temps, dintre de la història.
Quan
l’Església, l’any 431 en el concili d’Efes va proclamar que Maria era Mare de
Déu, no ho va fer tant per donar un títol a Maria, com per a defensar que Jesús
va ser veritablement home, contra els qui, potser per reacció als arrianistes
que havien dubtat de la divinitat de Jesucrist, ara posaven en dubte que hagués
estat veritablement home i pensaven més aviat en un Déu disfressat d’home.
Dient
que Maria, que sens cap mena de dubte pertanyia al gènere humà, era mare de
Déu, era una manera indirecta de proclamar que Jesucrist era veritablement home
a més de ser veritablement Déu.
Efectivament,
Jesús va ser home en tot, excepte en el
pecat. Per això va necessitar d’una família que l’eduqués, que li ensenyés a
parlar, a creure, a pregar. En tenia tanta necessitat com qualsevol de
nosaltres.
També
tenia necessitat d’un poble, d’una cultura, d’una fe. I com a jueu, la seva família
segueix les prescripcions jueves, com aquella tan important de la circumcisió,
als vuit dies del naixement.
La
filiació divina de Jesús no l’allunya en cap moment de la humanitat. Al
contrari, Jesús se submergirà plenament
en aquesta humanitat concreta, amb les seves alegries i les seves
tristeses, les seves esperances i els seus dubtes.
Jesús,
el fill de Déu, no es posa a sobre nostre, com feien els emperadors, que també
es feien dir fills dels déus.
Jesús,
el fill de Déu, es posa al costat nostre i ens fa descobrir que Déu és per a
nosaltres un pare tan proper que el podem anomenar “abba”, és a dir, papa.
Jesús,
el nostre germà, ens crida a viure la fraternitat que brolla de la nostra
filiació. Si som fills, som també germans.
Precisament,
el papa Francesc, en el seu missatge en la Jornada Mundial de la Pau, que avui
celebrem, ens diu que la fraternitat és el fonament i el camí per a la pau.
També
el seu missatge de Nadal va ser una pregària per a la pau, una pau que no ha de
ser de “façana”, amagant lluites i divisions, sinó un compromís de cada dia.
En la
seva pregària, que podem fer nostra, tenia present en primer lloc a aquells que
són més vulnerables en les situacions de guerra, els infants, la gent gran, les
dones maltractades, els malalts.
I
després feia un repàs dels principals conflictes actuals, començant per la
guerra civil de Síria, pel que demanava una unió amb tots els creients del món
per la pregària i dels no creients pel desig. Tots units, sigui amb l’oració o
amb el desig, per la pau.
Altres
conflictes pels que som convidats a pregar són els de la República
Centrafricana, oblidada per molts, el Sudan del Sud, Nigèria, el conflicte
entre palestins i israelians i la inestabilitat a l’Iraq. Pregava també pels
desplaçats i refugiats a la Banya d’Àfrica i a la República democràtica del
Congo i també pels emigrants que perden la vida intentant arribar a Europa.
Acabo amb les paraules
finals del seu missatge per al dia d’avui: “Que
Maria, la mare de Jesús, ens ajudi a comprendre i viure cada dia la fraternitat
que brolla del cor del seu Fill, per portar la pau a tots els homes i dones en
aquesta estimada terra nostra”
