11 diumenge durant l'any C
L’evangeli que acabem d’escoltar és propi de Lluc i lliga
molt amb un tema que per a ell és molt important: la misericòrdia de Jesús. Una
paraula que té molta profunditat en tota la Bíblia. L’Antic Testament parla
moltes vegades de Déu com un Déu misericordiós, en el sentit d’un Déu que sap
posar-se en la pell de l’altre, sortir de si mateix, obrir el seu cor al cor de
l’altre. L’home misericordiós és aquell que té un cor capaç de comprendre la
situació de l’altre, sobretot quan la
situació és de dificultat, i sap anar més enllà del que és superficial, dels
prejudicis i de les etiquetes.
Jesús és misericordiós amb la dona perquè sap anar més
enllà dels clixés que el fariseu té d’ella. Jesús veu el sofriment d’aquella
dona, que no se sent bé en la seva situació, en la seva vida, que viu en la
pròpia carn el tracte que els homes tenen envers ella, un tracte de menyspreu, d’engany,
d’esclavitud, com sempre ho han estat tant al temps de Jesús com al nostre
temps.
Jesús no hi veu ni un objecte ni una pecadora. Jesús hi
veu una persona, una dona que necessita acolliment, comprensió i tendresa.
Jesús mira les persones que s’acosten a ell sempre d’aquesta
manera, sigui un infant, un recaptador d’impostos, una dona, un fariseu.
Per tenir aquesta mirada neta i misericordiosa, ell
mateix serà menyspreat. Just abans d’aquest relat, Jesús havia dit: “ha vingut el Fill de l'home, que menja i
beu, i dieu: "Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans i
pecadors." »
Com ens costa a tots de tenir aquesta mirada neta i
misericordiosa, que poc ens costa de classificar i qualificar qualsevol persona
pel seu aspecte exterior, pel seu accent, pel color de la seva pell. I més
encara avui en aquest món tan globalitzat i intercultural.
Encara que de fet sempre ho hem fet. Abans eren els qui venien
d’altres indrets de l’Estat, ara són els qui vénen d’altres països i d’altres continents.
Quina mirada tenim avui cap a una prostituta que puguem
veure pel carrer o a la carretera? Segurament molt semblant a la d’aquell
fariseu. Mirada de menyspreu, de burla... Som capaços de veure, més enllà del
seu aspecte exterior, el seu patiment, l’abús a què segurament està sotmesa, la
quasi esclavitud en què probablement viu?
L’evangeli plasma bé la llibertat d’esperit amb què Jesús
actua sempre, deixant de banda el què diran, pensant només en la situació d’aquella
persona, d’aquella dona. Aquesta llibertat d’esperit, fruit del seu amor
generós, fa que la dona recuperi la seva dignitat, recordi que sempre ha estat
i sempre serà una persona, una filla estimada de Déu.
L’evangeli ens parla també de l’actitud que Jesús tenia
envers la dona en una societat patriarcal com la seva. No només no té por que
aquella dona el toqui, li besi els peus, una conducta difícil de comprendre en
aquell context, sinó que veiem que el seu grup de deixebles i seguidors més
íntims no era només d’homes, com a vegades pensem, sinó també de dones, amb
noms precisos, com Maria Magdalena, Joana o Susanna.
Què n’ha fet l’Església d’aquest tarannà de Jesús. On són
les dones a l’Església, ocupen el lloc que els correspon?
Queda molta feina a fer i moltes decisions a prendre per
tal que la comunitat dels seguidors de Jesús s’assembli a aquell grup d’homes i
dones que el seguien pels camins de Palestina.
Celebrem l’Eucaristia. I en
sortir, comprometem-nos a canviar el nostre cor, la nostra mirada. Que sapiguem
veure sempre en l’altre algú a qui podem
estimar, acollir, comprendre i tractar amb tendresa.
