6 diumenge Pasqua any C
L’ensenyament de Jesús
es pot resumir a haver-nos dit que Déu ens estima, i que ens estima amb l’amor
d’un pare o d’una mare.
Que ens ha estimat no
en contrapartida al nostre amor, sinó des d’abans que haguem tingut temps
d’estimar-lo. Semblantment a l’amor del pare i la mare envers el seu fill, que
no posa condicions prèvies, que estima abans que el fill tingui capacitat
d’estimar. La imatge del pare i de la mare és molt suggerent per comprendre
l’amor de Déu cap a nosaltres. Perquè de fet el pare i la mare són instruments
privilegiats de Déu per estimar-nos. És l’amor de pare i mare el primer que un
ésser humà descobreix en la seva vida. Per això són tan traumàtiques totes les
situacions en què aquest amor manca, situacions que malauradament no són
excepcionals.
Estimar Jesús, ens diu
l’evangeli, és fer cas del que ell ens ha dit. Estimar Jesús no és doncs una
acció intimista cap a ell. Estimar Jesús és deixar-se conduir pel seu Esperit,
que és el que ens ajuda a actualitzar les paraules de Jesús en la nostra manera
de viure.
L’Esperit de Déu actua
cada vegada que estimem i cada vegada que som estimats. Per això és un Esperit
que no es deixa tancar en sectes, ni en ideologies, ni en esglésies… Ningú no
es pot apropiar l’Amor, perquè tothom és capaç d’estimar. No pot ser una marca
registrada per ningú, ningú no en té el copyright. Tampoc els cristians, ni que
l’Amor sigui tan central en l’evangeli. Es central, no perquè en fem una
bandera sinó perquè el posem en pràctica, colze amb colze amb tot home, tota
dona que des de qualsevol creença i convicció, el posi també en pràctica.
Aquest Esperit ens
envia al món per ser instruments de pau, d’aquesta pau que Jesús ens dóna i que
està fonamentada no en l’absència de guerres, sinó en la justícia. Aquesta
justícia que manca tant en els nostres dies on les desigualtats s’han fet més
grans, on la pobresa ha augmentat a casa nostra. En aquesta situació, no podem
dir que hi hagi pau a casa nostra. No n’hi haurà fins que tothom tingui una
casa on viure dignament, aliment material i espiritual, accés a l’educació i a
la salut. Siguem instruments d’aquesta pau.
