Ascensió del Senyor any C
La festa de l’Ascensió
és una altra cara de la festa de Pasqua. Des de Pasqua a Pentecosta es podria
dir que és un sol dia de set setmanes, set vegades set que és signe de
plenitud, per celebrar la resurrecció de Jesús.
Cada una d’aquestes
tres festes, Pasqua, Ascensió i Pentecosta, intenten fer-nos veure la
resurrecció de Jesús des de diferents costats. Cada una insisteix en un aspecte
diferent d’aquella experiència difícil d’explicar que van viure els primers
testimonis.
En l’evangeli hem vist
com Jesús s’acomiada dels deixebles. El que espera d’ells no és que siguin
bisbes ni teòlegs ni savis. Vol que siguin testimonis. Testimonis de l’experiència
que han viscut al seu costat. Testimonis de la seva vida i de la seva mort.
Aquest testimoniatge farà que la bona notícia de Jesús continuï viva al llarg
del temps. Un testimoni que ha de ser en primer lloc de vida. Actualitzar en la
pròpia vida la vida de Jesús. Potser hem fet massa un testimoniatge de
paraules, i a vegades de paraules que no eren coherents amb els fets. Com els
fariseus.
Són els testimonis els
que comuniquen l’experiència d’un Déu bo i misericordiós. Amb una vida de
bondat i de misericòrdia.
Però d’on traurem la
força i la llum quan la feblesa ens guanyi i quan no hi veiem clar? Dins
nostre. En el més profund de nosaltres mateixos, en el nostre cor, l’Esperit de Jesús, l’Esperit de Déu busca un
lloc. Cal només deixar-lo entrar. És l’esperit d’amor que ens dóna força i llum
per ser testimonis.
Jesús puja al cel alçant
les mans i beneint. Va cap al Pare sense deixar la humanitat, encomanant-nos a
cada un de nosaltres de ser testimonis d’aquesta benedicció, de ser testimonis
de la bondat de Déu.
Hem de saber mantenir
l’esperança en un món que ens pot semblar que és ple de maldat, d’injustícia,
de pobresa, de violència. Aquest món, que ens pot semblar que és així mai no
està perdut. Està fecundat per la bondat i l’amor de Déu a través de molts cors
d’homes i dones que diàriament fan el bé.
Els deixebles, que
havien fet l’experiència de viure amb Jesús, d’escoltar-lo, de veure’l, van
haver d’aprendre a viure en la seva absència. Van fer-lo present d’una altra
manera, a través dels signes, de les paraules i sobretot, a través de les seves
vides que intentaven encarnar la seva bona notícia.
A nosaltres ens toca
de fer quelcom semblant. Fer l’experiència de Jesús, apropar-nos d’ell a través
dels signes i de les paraules, per intentar encarnar el seu esperit a través
nostre. Tasca no gens fàcil, tasca que és camí, amb tebiors i dubtes, però que
és camí que va sempre endavant, seguint-lo a ell, i posant-nos al costat dels
homes i dones que es creuen en aquest camí. Donant-nos les mans per fer créixer
fraternitat.
No quedar-nos mirant
al cel, pensant que Jesús és allà, sinó mirant davant nostre els ulls dels
homes i dones que esperen un gest de bondat.
Que l’eucaristia sigui
un d’aquests signes, un signe privilegiat, per escoltar la paraula de Jesús i per
compartir la seva vida, pa trencat per a tothom.