Trinitat any C
Després del temps de Pasqua, després de
celebrar la festa de l’Esperit, la Pentecosta, hem pogut aprofundir en el
misteri que se’ns ha manifestat en Jesús, en la seva vida, mort i resurrecció.
L’església primitiva necessita un bon
temps per “digerir” l’experiència de Jesús. Al cap d’un temps expressen aquesta
experiència dient que Déu és Pare, Fill i Esperit Sant.
Una formulació atrevida, però necessària per dir la seva
fe. Una fe no en un Déu abstracte sinó en el Déu que s’ha revelat en Jesús.
Un Déu únic, però no monolític. Un Déu que s’encarna, que
vol habitar a prop nostre. Un Déu que és relació.
El Déu tri no és el resultat de disquisicions teològiques
sinó la resposta a l’experiència viscuda en Jesús.
Aquest Déu tri no neix del no-res, el Déu d’Israel és ja
una preparació d’aquest Déu tri. El Déu que parla a Abraham, a Moisès, als
profetes, el Déu proper que allibera i acompanya els jueus, el Déu que no
abandona en els moments de més dificultat com és l’exili, és ja el Déu tri.
Dir que Déu és tri és parlar d’un Déu que és Paraula, que
parla, que acompanya, que salva. Però al mateix temps, un Déu que no es deixa
tocar, apropiar, ni domesticar. Sempre és més enllà de les imatges i
representacions que ens fem d’ell. Com el Déu d’Israel, és a la vegada proper i
llunyà, paraula i silenci.
Hem estat creats a imatge i semblança de Déu, per tant a
imatge i semblança d’aquest Déu tri. Per tenir èxit en la nostra vida, per ser
feliços, hem de viure com aquest Déu que és relació, relació d’amor. La nostra
relació amb els altres es fonamenten en aquest Déu tri. Les nostres relacions
socials es fonamenten en aquest Déu tri. El Déu tri ens convida a ser propers,
a acompanyar, a posar-se al servei dels altres.
Sant Joan ens fa comprendre això quan en una de les seves
cartes ens diu: “El qui no estima no
coneix Déu, perquè Déu és amor. Si algú afirmava: «Jo estimo Déu», però no
estima el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà,
que veu, no pot estimar Déu, que no veu”.
De fet la formulació “Déu
tri” és equivalent a la de “Déu és
amor”
La festa d’avui és una crida a deixar que el Déu tri actuï en nosaltres,
deixar que l’Esperit ens guiï, habiti dins nostre, sigui el nostre hoste.
En l’eucaristia donem gràcies a aquest Déu tri, i demanem el Pare que ens
renovi per saber encarnar en les nostres vides l’Esperit dels seu Fill.
Que el
misteri d’amor que es realitza en Déu es realitzi en cada un de nosaltres, en
les nostres famílies, en el nostre país, en el món sencer. Que siguem imatges
del Déu Tri, del Déu Amor.