2 diumenge de Quaresma any C
El
relat de la transfiguració ocupa un lloc important en els evangelis sinòptics.
Una importància que es troba no en el que va passar, sinó en el missatge que
ens vol donar.
No
val la pena perdre massa temps en preguntar-nos pels detalls de l’esdeveniment,
sí que val la pena esbrinar quin missatge ens vol donar i veure si en la nostra
vida hi ha moments semblants al de la transfiguració.
Una
manera de buscar el missatge seria de relacionar-lo amb un altre text dels
evangelis, el del baptisme al Jordà.
En el
text del baptisme les paraules del Pare
són quasi idèntiques a les de la Transfiguració: “Tu ets el meu Fill, el meu
estimat, en tu m’he complagut” (Lc 3,22)
La
missió de Jesús és la de viure com a Fill de Déu, però no a la manera dels
homes, pel poder, la riquesa o la glòria, com li suggereix el dimoni al desert,
i escoltàvem diumenge passat, sinó a la manera d’un Déu que és Pare i que vol
que els seus fills visquin com a germans.
El
camí d’Amor que Jesús emprendrà a partir d’aquell moment serà un camí d’entrega
i de servei a tots. Un camí que serà admirat i agraït per uns, aquells que
tenen set d’esperança, però també de rebuig per d’altres.
Una mica abans de començar el seu camí cap a Jerusalem,
allà on la foscor intentarà vèncer sobre la llum, Jesús es transfigura per encendre
una llum enmig d’aquesta foscor que s’aproxima.
Es
una llum per als tres deixebles que, amb els altres, hauran de travessar per la nit de la passió i de
la creu. És una paraula del Pare adreçada també a aquests deixebles: “Aquest és
el meu fill, escolteu-lo”
Cadascú de nosaltres passem per moments de
llum i per moments de foscor. La cendra del primer dia de Quaresma ens recorda
la nostra fragilitat. Fragilitat física i fragilitat interior. Els moments en
què ens adonem d’aquesta fragilitat són tan freqüents ! Malaltia, mort,
catàstrofes… però també incoherència, feblesa, egoisme, infidelitat, ruptures…
Es enmig d’aquestes foscors que hem d’intentar trobar llum,
enmig de la desesperació que hem de trobar l’esperança, enmig de l’odi hem de trobar
gestos d’amor.
Transfigurar la fragilitat i la foscor de la vida, de la
mateixa manera que Jesús ho feia, guarint, consolant, acollint, servint.
Transfigurar la fragilitat i la foscor de la vida dels
qui ens envolten pels nostres gestos d’acolliment, consol, acolliment, servei.
Un somriure, una paraula poden ser tan lluminosos com el
rostre lluminós de Jesús a la muntanya.
Gestos i paraules, sovint molt discrets, que ajuden molta
gent a viure enmig de les seves dificultats.
La transfiguració no s’atura a dalt de la muntanya. Cal
sempre baixar a la plana, allà on hi ha la vida real. No podem tancar-nos allà
on ens trobem bé. Hem de baixar enmig del món per comunicar la nostra
esperança.
A la muntanya cal fer el que diu la veu del cel: escoltar
Jesús. Quan baixem a la plana hem de posar en pràctica el que hem escoltat. A l’eucaristia
de cada diumenge escoltem la paraula de Jesús. Durant la setmana hem d’intentar
viure-la.
Hem de tenir moments de silenci, de pregària, de
meditació. Moments que ens ajudin a escoltar-nos a nosaltres mateixos, escoltar
la paraula de Déu i sobretot escoltar els altres que truquen a la nostra porta.
Aquests moments ens han de donar forces per respondre les crides que Déu i els
altres ens fan.
Que aquesta eucaristia d’avui sigui un moment de transfiguració,
que ens ajudi a ser testimonis de l’evangeli en la vida de cada dia.
