« Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho
repeteixo, viviu contents. »
La primera i segona lectura d’avui ens donen llum en
aquest tercer diumenge d’Advent, que tradicionalment és anomenat diumenge de
joia, “gaudete” deien en llatí.
Sí, estem contents
quan Nadal s’apropa. L’ambient nadalenc ens hi ajuda.
Com ha de ser la
nostra alegria, el nostre estar contents. Quina relació té amb aquelles petites
alegries que de tant en tant vivim. Perquè correm el perill de separar
l’alegria diguem-ne més profunda, de les alegries més de cada dia. I no seria
bo, perquè Jesús ha vingut a il·luminar tota la nostra vida. Des de la més
profunda a la més superficial.
Si de tant en tant no tinguéssim petites alegries, ni que
siguin efímeres, caduques, la nostra vida seria difícil a viure.
Es cert, però, que l’ensenyament de Jesús ens pot ajudar
a donar el valor adequat a aquestes petites alegries. Quins serien els criteris
evangèlics que ens ajudarien a fer millors les nostres petites alegries.
Un primer criteri seria el de compartir la nostra alegria:
compartint-la, l’alegria és més profunda i és més duradora. Convidar els qui
ens envolten a gaudir del que nosaltres gaudim. O encara millor, treballar
perquè els qui ens envolten puguin gaudir del que nosaltres tenim la sort de
gaudir.
Un segon criteri
és el de veure si les meves alegries, fins i tot els meus plaers, m’obren als
altres o em tanquen cada vegada més sobre mi mateix. El plaer de la droga seria
un bon exemple d’un plaer, d’una enganyadora alegria que em tanca sobre mi mateix i em
destrueix poc a poc.
Un tercer criteri
és el del respecte. Una alegria que no és respectuosa no és una bona alegria.
Respecte cap a mi, cap a la meva salut física i mental. Una alegria que em
perjudica deixa de ser alegria. Respecte cap als altres. Quan sentim aquestes
notícies de joves que es diverteixen fent mal als altres, per exemple
filmant-ho en un mòbil, veiem que aquesta diversió, aquesta suposada alegria és
una degradació. Respecte també del nostre planeta. Una alegria que destrueix el
planeta tampoc és una bona alegria. El consum desmesurat, potser ens dóna
alegries materials, però tampoc és una bona alegria.
Aquests i d’altres criteris, des de l’evangeli tenen un
denominador comú: l’amor.
L’evangeli no ens
prohibeix les petites alegries, la d’un bon menjar, la d’una festa, la de l’art
i moltes altres. Jesús mateix participa d’aquestes petites alegries, li agrada
compartir taula, però el que li agrada compartir sobretot és l’ambient de
convivència, d’amistat, de reconciliació, de fraternitat que es crea al voltant
de la taula.
A l’evangeli, la multitud que va a fer-se batejar per
Joan busquen orientació. Què hem de fer?
També nosaltres, a vegades, estem desorientats sobre els
camins que hem de seguir. També ens posem la pregunta: Què hem de fer? No tenim
un llibre de respostes. Tenim com sempre a Jesús, tenim l’evangeli. Però som
nosaltres els que hem d’aterrar, posar en pràctica aquest evangeli davant les
situacions que vivim diàriament, enmig de tantes situacions difícils. Com la gent que escoltava Joan, com els
cobradors dels impostos o els soldats, cal concretar en la vida allò que
proclamem, aquell en qui creiem. Si ens quedem en els discursos, el nostre amor
no serà un amor com el de Jesús.
Busquem l’alegria
en la nostra vida, una alegria que duri i que sigui profunda.