Els
textos que la litúrgia de Sant Joan ens ofereixen ens parlen de la “vocació”.
Aquesta
paraula l’hem associat sovint dins l’església a les vocacions dels sacerdots o
de la vida religiosa. I fora de l’església a feines com la dels metges o la
dels mestres.
Però
és una paraula que té sentit per a tot cristià, i diria, a tot ésser humà. I
encara que la feina que un fa pot estar en relació amb la vocació, aquesta té a
veure amb totes les facetes de la vida.
Etimològicament
vocació ve del llatí, i significa cridar. Es refereix doncs a allò a que estem
cridats en la nostra vida. Cridats per a ser més intel·ligents, més rics, més
poderosos? Evidentment, no. Es la crida a ser bons i feliços.
Entenent-ho
així ja podem imaginar que la vocació és un procés dinàmic i que dura tota la
vida. En cada moment, si sabem escoltar bé totes les crides que se’ns fan, tant
des de fora com des de dins nostre, podem descobrir què hauríem de fer per ser
bons i feliços.
La
vocació no és una crida a passar-ho malament, a sacrificar-nos. Repeteixo és
una crida a ser bons i feliços, ni que a vegades, per ser bons i feliços cal
passar per etapes de sacrifici o de sofriment.
Jesús
és per a nosaltres l’exemple més clar i transparent de què significa seguir una
vocació. La vocació de Jesús està definida en els moments inicials de la seva
missió. En el baptisme, una veu diu “Tu ets el meu Fill el meu estimat, en tu m’he
complagut”. És una vocació a viure com a Fill, i Jesús ho traduirà en concret a
viure com a germà de tothom que s’apropi d’ell. Ho dirà també a la sinagoga de
Natzaret: “L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha
ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a
proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a
posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del
Senyor.”
És així com Jesús portarà a terme la seva vocació,
la crida que li ha fet el Pare, les crides que li faran tants homes i dones que
s’aproparan d’ell. És per això que en Jesús veiem el model d’algú que ha estat
bo i feliç, que ha tingut èxit en la seva vida.
Per descobrir la nostra vocació, cal que afegim a
totes les crides que rebem, l’exemple de la vida de Jesús.
En Joan Baptista tenim també un exemple d’algú que
sap viure d’acord amb allò a què ha estat cridat. Algú que ha descobert en les
persones que l’envolten, en els esdeveniments socials, polítics i religiosos de
la seva època, i en el seu propi interior, quin ha de ser el camí de la seva
vida, la seva vocació.
Ho farà anant al desert i fent una crida als altres
a fer un canvi en les seves vides. Ho farà intentant que els altres descobreixin
la vocació que els faci més bons i més feliços. Cridarà tant a la gent senzilla, com als
soldats, com als dirigents religiosos i polítics. I ho farà parlant sense
embuts, amb veu profètica. Assumint totes les conseqüències, conseqüències tràgiques
en el seu cas, com en el de Jesús, morint de forma violenta a mans d’aquells a
qui no els agradava el que deia.
A l’exemple
de Jesús, de Joan Baptista i de tants homes i dones que al llarg de la història
han intentat descobrir la seva vocació, busquem la nostra pròpia vocació, la d’avui,
en el nostre moment actual, tinguem l’edat que tinguem. Ajudant-nos de l’evangeli,
dels qui són a prop nostre i dels esdeveniments que vivim avui, especialment la
situació de crisi que fa que molts visquin moments molts difícils, busquem la
manera com hem de viure per a ser més bons i més feliços.