Aquest diumenge, com el passat, hem escoltat a l’evangeli
una aparició de Jesús ressuscitat als apòstols. Aquesta vegada, de l’evangeli de Lluc. L’estil és diferent,
però els trets essencials són els mateixos.
Jesús acabava d’aparèixer-se als dos deixebles que anaven
cap a Emaús i que l’havien reconegut al trencar el pa. S’apareix de nou, ara a
tots, sense que s’ho esperin. La iniciativa ve sempre de Jesús. Els deixebles
més aviat dubten, tenen por, encara que barrejat amb una gran alegria.
Enmig d’aquestes pors i dubtes, Jesús els transmet un
missatge de pau i de perdó « La pau
sigui amb vosaltres ».
« Teniu aquí res
per a menjar ? » Jesús
es fa present en la vida de cada dia, en aquest gest tan ordinari, però al mateix temps tan ple de significats que és el menjar. Quants de cops durant la
seva vida Jesús havia compartit el menjar, i aprofitava aquest moment per
insistir sobre els valors del compartir, de la fraternitat, de l’amistat que un
menjar sovint significa. El valor també de l’acolliment del pecador, del
marginat, de l’exclòs que és convidat a la taula. I és durant un sopar, el
dijous sant, que Jesús comparteix amb els deixebles el seu destí de passió i de
mort.
I avui, aquí, nosaltres estem reunits també al voltant
d’una taula recordant aquell sopar per tal que la seva presència continuï enmig
nostre. Jesús comparteix un peix a la brasa, i al mateix temps, il·lumina els
cors dels apòstols. A la llum de l’Escriptura, els fa reveure els esdeveniments
tan difícils de comprendre que han viscut. Podran comprendre allò que semblava
que no tenia sentit. Més enllà de la creu poden comprendre el sentit de la vida
de Jesús.
I és en aquesta nova situació que poden ser enviats, ja
sense por. Les aparicions sempre acaben en un enviament. No ens ho podem
guardar per a nosaltres. N’hem de donar testimoni “Vosaltres en sou testimonis”
Jesús ve avui en
la nostra vida de cada dia. En la vida de família, de treball, a l’escola, al
barri, al país; també en el silenci de la nostra pregària, de la nostra lectura.
També ve en la nostra reunió de diumenge, a l’eucaristia.
I en aquestes que
també podríem anomenar “aparicions”, Jesús il·lumina els esdeveniments de la
vida, les alegries i les esperances, les tristeses i les angoixes.
I com als deixebles, Jesús ens envia perquè nosaltres
siguem llum per als altres, perquè compartim amb ells les seves alegries i
esperances, les seves tristeses i angoixes, sobretot les dels qui ho passen
pitjor, els pobres, els malalts, els qui es troben sols, els qui s’han quedat a
l’atur, els sense-papers.
A la primera lectura, Pere, el qui havia negat tres
vegades Jesús, anuncia sense por la bona noticia de la resurrecció. S’adreça
als qui han rebutjat Jesús. Però no és una paraula d’acusació, sinó de perdó i
de fraternitat. Els diu “germans”. Ell sap bé que va ser el primer que va
fallar, que tots, d’una o altra manera, som responsables de la passió de Jesús,
i de retruc, de la passió del món. Ell sap també que malgrat tot, Jesús l’ha
perdonat.
Jesús ens envia a
proclamar l’evangeli en aquest to, sense creure’s ni superiors ni millors,
anunciant un missatge de pau, perdó i fraternitat.
Nosaltres cristians, des del més petit fins al papa, hem
d’anar cap als altres que siguin cristians, musulmans, agnòstics o ateus, rics
o pobres, amb aquest esperit de tendresa, per adreçar un paraula que consola i
no que condemna, que acull, i no que margina, una paraula de pau i no d’odi.
Germanes i germans, cada eucaristia és una aparició. Per
la paraula que hem escoltat i pel pa i vi que compartirem, ens unirem més a
Jesús ressuscitat present enmig nostre. Però és durant la setmana que continuarem l’eucaristia, que farem que
aquesta presència continuï, fent créixer la nostra comunió amb els altres.
Jesús ens diu : « Vosaltres en sou testimonis »