La festa de Nadal és una bona oportunitat per intentar penetrar en el misteri d’un Déu que es fa carn, que es fa un més de nosaltres, que planta la seva tenda enmig de les nostres.
Es el misteri d’un Déu que es proper a nosaltres. Hi ha molts homes i dones que són creients. Però nosaltres, cristians, no creiem en Déu simplement., nosaltres creiem en un Déu que s’ha fet ésser humà. Un ésser humà semblant als altres. Un infant nascut en un pessebre en un poblet ben petit d’un país petit, al si d’una família senzilla.
Hem de mirar aquest infant amb els mateixos ulls que els pastors de Betlem. A l’anunci de l’àngel, no es tanquen en les seves idees preconcebudes. Ells que no eren ni sacerdots, ni fariseus, ni mestres de la Llei, s’aixequen per anar adorar el Salvador... i no troben més que un petit infant en un pessebre. La seva fe senzilla els és suficient per descobrir l’extraordinari en un esdeveniment tant ordinari que ha passat a Betlem. Quants homes restaran cecs davant Jesús, davant les seves paraules i els seus gestos. Quants homes rebutjaran aquest Déu que es manifesta en Jesús! Els fariseus, els escribes, els sacerdots, inclús la seva pròpia família, també els seus deixebles a un moment o a un altre seran incapaços de descobrir la bona notícia que es revela en Jesús de Nazaret “Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit”. Els pastors en canvi esdevenen els primers apòstols de l’evangeli, expliquen als altres la gran alegria que acaben de descobrir.
L’alegria de descobrir que Déu és a prop, que s’ha fet proper.
Davant d’aquest descobriment, quina és la nostra resposta? Nosaltres que a vegades som tan lluny del nostre veí, aquell que viu al mateix replà i que a penes coneixem? Aquell qui viu a la mateixa casa i que potser ens necessita. Quantes distàncies hi ha en tan poc espai!
Quina és la realitat del nostre món més de dos mil anys després del naixement de Jesús? En un temps on ens vantem de dir que les distàncies no existeixen, a l’era de l’internet, de les grans autopistes, de l’AVE, del telèfon mòbil, on tenim tots els mitjans materials per apropar-nos els uns dels altres, el nostre món continua augmentant la distància entre el primer i el tercer món, continuen havent conflictes sagnants que divideixen pobles i civilitzacions: Palestina, Costa d’Ivori, Corea...
Terrorisme, violència de gènere, racisme, conflictes religiosos, culturals, ètnics...
No, el nostre món no aprofita tots els avenços que ha fet per construir un sol món. Es parla de globalització, però estem ben lluny els uns dels altres.
El nostre món no ha descobert aquest Déu proper que ens és Pare i que fa de tots nosaltres fills i filles en conseqüència, germanes i germans.
No hem descobert aquest Déu que continua a visitar-nos, sense fer massa soroll, a través d’homes i dones que es creuen en el nostre camí, especialment els més petits, els malalts, els pobres, els qui ho passen malament per qualsevol motiu, i especialment en aquests temps de crisi econòmica. No hem descobert Déu en aquell infant que fa unes setmanes, d’una manera semblant a l’infant de Betlem va néixer en una pastera quan la seva mare intentava travessar amb altres immigrants l’Estret de Gibraltar fugint de la misèria i de la corrupció.
Déu continua a visitar-nos en situacions tan concretes com aquesta perquè donem una resposta. Perquè ens fem propers dels altres, perquè sortim de les nostres closques i caminem vers l’altre per posar-nos al seu servei, per donar-li un cop de mà, per perdonar-lo, per demanar-li perdó, per donar-li gràcies, per acompanyar-lo en la seva soledat, en la seva malaltia o en la seva dificultat econòmica
Avui és Nadal. Aprofitem totes les ajudes que ens donen les boniques tradicions nadalenques. Eixamplem la nostra taula, fem regals que arribin al cor, siguem llum enmig de les foscors.
Que en aquesta eucaristia, com els pastors, sapiguem descobrir en el gest senzill del pa trencat i del vi compartit la bona notícia del Déu que s’ha fet home i que s’ha lliurat per cadascú de nosaltres.
