diumenge, 6 de desembre del 2020

Que es compleixin en mi les teves paraules

Immaculada Concepció 2020

lectures


Quan celebrem una festa de Maria com la d’avui, podem tenir la temptació de mirar les imatges que d’ella tenim ,algunes molt sumptuoses, amb riques vestimentes, algunes sense el nen Jesús. La diversitat és ben gran.
Totes són expressió de les diferents èpoques i cultures. Cap d’elles no hauria de ser una barrera per arribar a la noia de Natzaret que hem escoltat en l’evangeli. Tampoc els dogmes o les tradicions sobre ella que a vegades han estat barrejats amb altres intencions.
Celebrar Maria ha de ser celebrar i contemplar la seva humanitat, i a través d’ella celebrar i contemplar la humanitat del Crist. 
Una mica com va fer santa Teresa, per qui Maria és un pilar fonamental de la seva vida, i que està tan present en tot el que ella va viure, en tot el que ell va crear, va fundar. 
Ja des de la infància, troba en Maria refugi quan perd la seva mare, en la seva vocació carmelitana aprofundeix en la tradició antiga de la Mare de Déu del Mont Carmel.
I ja com a anècdota, i pensant en l’evangeli d’avui, entra al monestir de l’Encarnació i mor en el de l’Anunciació.
Més enllà de l’anècdota, per Teresa Maria és model per a nosaltres de cristiana, deixebla i seguidora del Crist. A través d’ella descobrim la humanitat del Crist i la nostra pròpia humanitat. D’ella destaca virtuts que són també model per a nosaltres: la pobresa i la humilitat.
I ara ja, a la llum de l’evangeli de l’anunciació i del que segueix, la visita a Elisabet, hi hem d’afegir dues virtuts tan importants en el nostre seguiment del Crist: la disponibilitat i l’esperit de servei.
Disponibilitat que es resumeix en la resposta a l’àngel: «Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules», i disponibilitat en el primer que fa un cop sap que serà la mare del Fill de Déu: visitar Elisabet per posar-se al seu servei.
Posa en pràctica les paraules de l’àngel seguint el que Jesús ensenyarà després: Servir Déu a través del servei als altres, especialment aquells que es troben més necessitats. Estimar Déu estimant els altres.
Ser mare de Jesús no l’encimbellarà, més aviat l’abaixarà fins als preus de la creu, resum de totes les creus i sofriments de la humanitat.
En aquesta època que ens ha tocat viure, amb totes les dificultats que passem i que molts han viscut amb tan dolor per la malaltia, la mort i les dificultats econòmiques,  mirant Maria ens pot ajudar a no sentir-nos sols sinó misteriosament acompanyats per aquell Senyor que és amb nosaltres i que ens diu: “No tingueu por”.
Un descobriment que no ens ha d’encimbellar deixant que els tsunamis socials passin per sota, passin de llarg, sinó que ens ha de fer anar a casa de les Elisabets d’avui, posant-nos al seu servei.
Enmig de l’Advent que ens prepara per rebre el Crist, la festa d’avui ens ajuda a avançar. Maria prepara com ningú la vinguda del Crist des d’abans de néixer fins a la fi dels temps. 
Que mirant-la, puguem preparar-nos millor a la seva vinguda, un any més, al pessebre de Betlem, envoltat de Maria, de Josep, dels pastors, sagraments de la humanitat pobra i desvalguda que no troba lloc a l’hostal.
Que el puguem rebre en els nostres cors, que ens doni llum i força en la foscor i en la feblesa. I que l’eucaristia que celebrem sigui aliment per al nostre camí, signe d’una vida compartida i donada.