dijous, 24 de desembre de 2020

Llum que es reveli a les nacions

Sagrada Família any B

lectures


La família de Nazaret és avui al centre de la nostra celebració. Què ens pot dir aquesta família que va viure fa més de dos mil anys a la nostra vida d’avui. 

El primer tret que destaquen els evangelis és que era una família que vivia en la senzillesa i en una certa dificultat econòmica. Com a bons jueus compleixen el que hi ha establert en la Llei de Moisès de presentar Jesús al Temple als quaranta dies del naixement i fer una ofrena. L’ofrena que ofereixen és la dels pobres, un parell de colomins.  

Encara que no sigui un discurs gaire de moda, l’exemple de senzillesa i austeritat de la família de Jesús és vàlid per a les nostres famílies d’avui. Fins i tot per a aquells que potser no tenen problemes econòmics, la senzillesa i una certa austeritat ens fa donar més importància a altres valors.   

 Per exemple, dedicar més temps per parlar i per escoltar, dins de la parella, pares amb fills, avis i néts. Un parlar i escoltar que condueix a interessar-se més per l’altre. Algú recomanava per a les parelles el que en deia la regla de tres: Dedicar en exclusiva a la parella com a mínim tres minuts al dia, tres hores al mes, tres dies a l’any.  

Fàcilment les preocupacions de la feina, el temps que demanen els fills sobretot quan són petits, van deixant de banda el temps per a l’altre, per aquell amb qui m’he compromès a estimar-lo tota la vida. I com deia la guineu al petit príncep, “És el temps que has dedicat a la teva rosa que la fa tan important”.  El ritme i l’estil de vida actual no ajuda gaire a trobar aquest temps. Un temps tan necessari per enfortir els lligams, per desfer malentesos, per reconciliar-se, en definitiva per estimar.

Un altre tret que destaquen les lectures d’avui és la confiança. La confiança d’Abraham, la confiança de Simeó i d’Anna en contemplar Jesús. Una confiança que fa créixer l’esperança, malgrat l’edat, malgrat les dificultats.

Confiança que és també un element essencial dins la família. Confiança en l’altre, en la parella, en el fill, en el pare o mare. 

Confiança fonamentada en la Confiança en majúscula que és la nostra fe. Fe en un Déu que neix enmig nostre, a Betlem, en les nostres vides i en els nostres cors. És la fe en Déu la que ens mou a viure en confiança, a creure en l’altre, a creure en nosaltres mateixos. Creure que la llum es revela avui i aquí en tants petits gestos d’amor, de perdó, de servei, de solidaritat que omplen el món i que han aparegut tant en aquest temps de pandèmia.

 Germanes, germans, en aquest dia de la Sagrada Família, preguem especialment per les famílies que aquí i arreu passen per més dificultat. Dificultats en la parella, dificultats econòmiques, malaltia mort d’algun dels seus membres. Pensem també en tantes famílies esquinçades per la separació que provoquen la fam i les guerres, la presó o l’exili. Famílies emigrades i refugiades que cerquen un lloc millor per viure. 

Recordant la família de Natzaret que va haver de passar també per la falta d’acolliment, la persecució i l’exili, preguem per elles, i també per les nostres famílies, i que aquestes pregàries ens comprometin a ser instruments de confiança i de llum per a tots ells.

Al mateix temps, donem gràcies per tot el que de la família hem rebut i rebem, especialment en els moments de dificultat, i expressem sempre que puguem aquest agraïment.

Que l’eucaristia que celebrem, que és acció de gràcies per la vida de Jesús, sigui acció de gràcies per la vida que cada dia rebem.