Santa Teresa de l'infant Jesús 2020
A l’evangeli que acabem d’escoltar Jesús proclama la seva alegria perquè la seva missió ha trobat resposta en els senzills. Ha trobat resposta en els pescadors de Galilea que l’estan seguint, en les dones que s’apropen d’ell, en els infants, en els malalts...
El Crist ressuscitat enalteix el Pare tot al llarg de la història humana, perquè els senzills responen a la revelació de l’evangeli. Enalteix el Pare per aquella dona senzilla, Teresa de la que avui celebrem la seva festa.
Quin evangeli tan adequat a la llum de la vida de la petita Teresa! Tant, que ella mateixa durant la seva vida enalteix el Pare per haver-se-li revelat en la senzillesa de la seva ànima.
I aquesta ànima senzilla es revela gràcies als seus manuscrits en els que obre el seu cor i escriu el que surt del seu cor. Escrits amarats d’evangeli, de l’evangeli que il·lumina i interpreta la seva vida des de la infància fins a la mort jove.
Entre els qui van ser tocats pels seus escrits, segurament hi havia savis i entesos. Però van ser tocats deixant a un costat la saviesa i l’enteniment, van ser tocats per la senzillesa de Teresa, una senzillesa que no vol dir simplicitat. Una senzillesa que és molt profunda perquè ha descobert el moll de l’os de l’evangeli i de Jesús, que no és altre que l’amor.
L’amor que sant Joan expressa tan bé en la seva primera carta. Saber-se estimat de Déu i viure estimant els altres. És l’experiència de Teresa, la paraula Amor surt contínuament en els seus escrits, però no com una teoria, ja que tots els seus escrits no són cap teoria, és la seva vida plasmada en els seus quaderns.
Gràcies als seus escrits, la vida de Teresa surt del Carmel de Lisieux. No sabem què hauria passat si no hagués escrit. En qualsevol cas, gràcies a ells la seva vida ha estat un model de santedat, però d’una santedat a través d’una petita vida, sense heroïcitats, més enllà de com va afrontar la malaltia i la mort.
I és segurament aquesta petita vida explicada en els seus escrits la que fa d’ella una gran santa, que avui deu estar enaltint el Pare perquè a través seu ha revelat als senzills la bona notícia de l’amor.
I anant a la segona part de l’evangeli, quantes vegades estem cansats i afeixugats, quantes vegades voldríem trobar el repòs. Com Teresa, aquest repòs el trobem en Jesús, seguint-lo com va fer ella. Va descobrir que el jou de Jesús és suau, la petita via, l’ascensor que la fa arribar ràpidament a Jesús i que la fa viure amb alegria. La cara de Teresa en totes les fotografies que tenim d’ella mostren aquesta alegria. Durant la malaltia va passar per moments de molt dolor. Però la darrera foto, un cop va entrar a la vida, mostra també aquest somriure que no és artificial sinó mirall de la seva ànima.
El model de Teresa ens pot ajudar a trobar la nostra petita via, el nostre camí de senzillesa, el nostre ascensor, anant al centre de l’evangeli, a Jesús, a l’Amor.
I gràcies a aquesta via podem trobar el repòs que tant desitgem, obrint-nos, com ella, a l’Amor que hem rebut i que ens impulsa a estimar, a donar-ho tot, a donar-se.
Celebrem l’eucaristia, sagrament de l’amor. L’amor de Jesús que es dona per tots. Que sigui aliment del nostre caminar com ho va ser per Teresa, des d’aquella primera comunió viscuda amb intensitat, fins a la darrera unes setmanes abans d’entrar a la vida.
