lectures
El dijous sant Pere va intentar seguir Jesús, i va fracassar. Ell que amb l’espasa va ferir el criat del gran sacerdot, al cap d’unes hores, quan ha de comprometre’s, nega conèixer Jesús. Les paraules de Pere a la primera lectura ens mostren bé com l’experiència pasqual transforma la seva vida i la dels altres deixebles. Aquell a qui havien seguit, a qui admiraven perquè va passar fent el bé, va ser condemnat com un delinqüent. Aquesta mort va deixar els deixebles desorientats, amb por, sense comprendre res. L’experiència de Pasqua fa que la por desaparegui i que els ulls se’ls obrin. No només valia la pena haver seguit Jesús. A partir d’ara calia ser-ne testimoni.
Un testimoniatge que comença per seguir Jesús en els fets. De passar també per la vida fent el bé, com ell. Pasqua ens ha de transformar de tal manera que siguem capaços d’anar a l’encontre de tots aquells i aquelles que estan més mancats d’amor i d’esperança. Donar llum a aquells que viuen en les perifèries de la humanitat, aquells que no compten, que són exclosos o discriminats. Donar llum a aquells que avui estan als hospitals i a les residències de gent gran, a aquells que no poden acompanyar ni acomiadar els seus familiars
Celebrar Pasqua en un entorn de dificultat, malaltia i dolor és baixar allà on es viu la passió del món per encendre llums de vida i d’amor. Per a alguns és un moviment real cap als malalts. Penso en el personal sanitari. En ells hi ha Pasqua quan poden acomiadar un malalt a qui li han donat l’alta. Per a molts aquest moviment cap a la passió dels nostres dies és potser un moviment virtual mitjançant els mòbils o les tabletes. No podem sortir de casa, però podem apropar-nos, no només dels malalts, sinó d’aquells que viuen un confinament amb més solitud. Pensar en aquells en qui feia temps que no hi pensàvem, trucar-los, estar a prop. Encarnar en les nostres vides el Déu que s’ha fet tan proper en Jesús. Avui podem obrir portes i finestres a la nostra vida personal, també a la vida de l’Església per estar al costat de la humanitat sencera. Una humanitat que avui, més enllà de creences i conviccions viu de la mateixa manera la mort i la malaltia. Fem nostre el missatge que des del principi ens ha donat Francesc en el seu ministeri. Escoltem les seves paraules de l’exhortació “L’alegria de l’evangeli”: “És vital que avui l'Església surti a anunciar l'Evangeli a tothom, arreu, en totes les ocasions, sense demores, sense fàstic i sense por. L'alegria de l'Evangeli és per a tot el poble, no pot excloure ningú. L'Església que surt és la comunitat de deixebles missioners que s'involucren, que acompanyen, que fructifiquen i festegen. Que sap avançar-se, prendre la iniciativa sense por, sortir a l’encontre, buscar els llunyans i arribar als encreuaments dels camins per invitar els exclosos. Viu un desig inesgotable de brindar misericòrdia, fruit d'haver experimentat la infinita misericòrdia del Pare i la seva força difusiva. Com a conseqüència, l’Església sap «involucrar-se». Jesús va rentar els peus als seus deixebles. El Senyor s'involucra i involucra els seus, posant-se de genolls davant els altres per rentar-los. Però després diu als deixebles: «Sereu feliços si feu això» (Jn 13,17). La comunitat evangelitzadora es fica amb obres i gestos en la vida quotidiana dels altres, escurça distàncies, baixa fins a la humiliació si cal, i assumeix la vida humana, tocant la carn sofrent de Crist al poble.”
Paraules de Francesc que en la nostra situació actual són llum per al present i per al futur que vindrà després de la pandèmia, que pot ser un futur de dificultat per a molts. Caldrà que en aquest futur proper sortim, no ens quedem tancats en el nostre benestar. Això és i serà Pasqua. Portar Vida allà on hi haurà pobresa, atur, dificultat econòmica, exclusió social.
No ens haurem de quedar en el sepulcre buit, haurem d’anar als encreuaments dels camins, i oferir la bona notícia de Jesús que és una bona notícia d’amor. Anunciar pertot arreu que Déu és Amor, és a dir, que el sentit de l’existència i de la vida és l’Amor, un amor que concretem en l’amor amb què Jesús va estimar: amor generós i gratuït, sense fronteres, un amor que és servei, perdó, tendresa, acolliment, proximitat, fraternitat.
Germanes, germans, l’eucaristia és el sagrament pasqual, el diumenge és el dia pasqual. Cada diumenge, quan celebrem l’eucaristia, celebrem Pasqua. Avui potser la celebrem a distància, gràcies als mitjans de comunicació. El que és més important és que el que celebrem es tradueixi en vida i testimoniatge valent, alegre, contagiós. La celebració de Pasqua ha de ser per a nosaltres força per tal que el nostre testimoni sigui més valent, alegre i contagiós, que ens faci passar per la vida fent el bé tal com Jesús va fer.
