lectures
Escoltar la passió de Jesús és un acte de contemplació, on segurament les paraules sobren una mica, semblantment al que passa davant qualsevol altra mort. Una contemplació i un silenci que no són indiferència. Al contrari, són implicació i proximitat davant d’un fet dolorós i que costa de comprendre. Totes les morts fora del moment en què tocaria ens provoquen aquesta reacció. No saber què dir, i en alguns casos revoltar-nos i buscar algun culpable, que a vegades pensem que és Déu mateix.
Quan intentem donar respostes a les preguntes que ens posem, correm el risc de parlar vanament, com els amics de Job. Cal en un primer moment silenci, contemplació que ens pot conduir no tant a tenir respostes com a replantejar la nostra vida a la llum de la fragilitat que la mort manifesta. Com hem de viure a partir d’ara, com podem viure amb més sentit.
De quina manera la mort de Jesús, que va succeir fa tant de temps, que hem escoltat tantes vegades, pot afectar la nostra vida, pot commoure’ns encara avui: Quan en ella hi contemplem, hi resumim, tota la passió del nostre món d’avui. Quan en ella hi veiem totes les morts que no toquen dels nostres dies. La passió del món, sense oblidar la que segueix succeint, com la fam i la guerra, és especialment aquest any la passió com a conseqüència de la pandèmia. Quan hi veiem tots els homes i dones que han mort afectats pel contagi del coronavirus. Quan hi veiem els familiars que no poden acompanyar ni acomiadar-se dels seus éssers estimats. Quan hi veiem els països pobres amb un sistema sanitari feble si es veuen afectats per la malaltia.
Només si contemplem la passió i la mort de Jesús amb ulls actuals, el nostre cor serà capaç de fer-nos moure. I estarem atents als nostres familiars més febles confinats amb nosaltres. I els qui treballen a la sanitat ho donaran tot pels malalts i per aturar el contagi. I ens quedarem a casa per col·laborar-hi. I alguns cosiran mascaretes o llençols o aniran a comprar per aquells que no poden fer-ho. I els pares es dedicaran als seus fills confinats a casa.
Avui farem una llarga pregària pel món sencer. Intentem que no sigui una pregària rutinària, sinó una pregària que ens compromet. Preguem per un planeta afectat globalment per la malaltia. Recordem tots els que ens han deixat, probablement tots en coneixem algun. Preguem pels seus familiars que han viscut la passió en carn pròpia. Preguem pels malalts perquè es recuperin.
Adorem la creu, adorant el món sencer i la seva passió. Avui no serà una rutina, hi veurem tots els qui viuen de més a prop, per la malaltia i la mort, la passió del món.
