lectures
L’evangeli d’avui ens relata
l’inici de la missió de Jesús. La detenció de Joan Baptista podria ser un fet
important en aquest inici. Tant aquesta detenció com sobretot la mort un temps
després a mans d’Herodes, van afectar profundament Jesús.
Joan ha preparat el camí amb la seva crida al
canvi, i Jesús la reprèn, però no en un sentit tan penitencial, auster, sinó
que la seva crida està associada a una bona notícia: “El Regne del cel és a prop.”
La conversió que Jesús ens
proposa neix de l’alegria de descobrir que enmig de tot el que hi ha de negatiu
en el nostre viure, hi ha sempre una llum que il·lumina totes les foscors.
Un aspecte important en aquest
inici de missió és el lloc on Jesús se situa. No se’n va ni al Temple, ni als
palaus. Se’n va a la Galilea dels pagans, un lloc considerat pels bons jueus
com perillós i impur per la barreja de cultures, religions i tradicions que hi
ha. Un lloc que se sembla al nostre món d’avui, amb cultures i religions
diferents que conviuen, un món intercultural.
El lloc on ens situem per
anunciar la nostra fe és important. Si en aquest món d’avui ens situem en el
nostre hivernacle, allà on ens trobem segurs, on tothom pensa i és semblant a
nosaltres, el nostre testimoniatge serà ben diferent de si ens situem allà on
hi ha el món real dels nostres dies, amb la seva diversitat cultural, social, religiosa,
política.
La Galilea dels pagans del temps de Jesús és
el nostre món actual, globalitzat, amb molts immigrants vinguts de llocs diferents.
No hauríem de veure aquesta realitat com una amenaça, l’hauríem de veure com
una oportunitat que ens ajuda a viure millor aquest Regne de Déu que és a prop,
i que no estarà format només de cristians o d’occidentals o de blancs, sinó de
tots els homes i dones de qualsevol raça cultura o religió. Per Jesús,
situar-se en aquest lloc de barreja va ser una oportunitat per anunciar millor
el seu Regne.
El contacte amb aquestes cultures
diferents ens poden ajudar a sortir de nosaltres mateixos, a tenir menys
prejudicis, gràcies al coneixement i al diàleg amb l’altre. Estic convençut que
els infants, tant els d’aquí com els d’origen estranger, que a l’escola viuen i
conviuen amb la diversitat, seran capaços de superar les nostres dificultats.
Un cop Jesús se situa en el bon
lloc, tria els seus col·laboradors més propers. Aquesta tria està lligada al
lloc on s’ha situat. No escull sacerdots ni fariseus, ni savis de la cort
reial, sinó uns pescadors de Galilea.
A ells com a nosaltres ens
convida a seguir-lo. Un seguiment que comença per un coneixement. No podem
seguir a cegues. Cal primer conèixer Jesús per tal de seguir-lo i donar
testimoni de la bona notícia. No hem de pensar mai: “Ja conec Jesús”. Sempre el podem conèixer millor. I
coneixent-lo millor podrem anunciar-lo als altres, no tant amb bonics discursos,
sinó amb el testimoni del nostre amor. No tant parlant molt de Jesús, sinó
intentant parlar com Jesús. És el testimoni el que toca profundament el cor
dels altres. Els discursos a vegades es queden a la superfície, el testimoni
arriba al cor.
Que l’Eucaristia, sagrament d’una humanitat de
fills i germans ens ajudi a avançar cap a un món més unit i més fraternal.