lectures
L’acusació
oficial per la qual Jesús va ser condemnat a mort va ser la de voler ser Rei
dels Jueus.
Va ser un
procés ben portat per les autoritats religioses de Jerusalem, que van trobar una
bona manera de rentar-se les mans. Mans que Pilat també es va rentar
argumentant que si condemnava Jesús no era ben bé perquè ell ho desitjava, sinó
per fer contentes aquestes autoritats jueves.
Jesús viu de
ple en la seva vida humana una d’aquestes històries en què tothom es renta les
mans, ningú no es fa responsable, però en la que tothom queda tranquil perquè han
eliminat aquell que fa nosa.
Però de fet,
Jesús no va usar quasi mai la paraula rei referint-se a ell. Més aviat parlava d’un
Regnat, d’un Regne presidit no per ell, sinó per Déu. Un Regnat de Déu on hi
regna l’Amor i la Pau, la Justícia i la Llibertat.
Aquest va ser
el missatge de Jesús des del principi de la seva missió: “El Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona notícia”,
i aquest és el programa de tota la seva vida.
En Jesús doncs
el que és important és aquest Regne de Déu, i no allò pel que serà condemnat i
que d’alguna manera celebrem avui: Jesús Rei.
Quan avui ho
celebrem com a final de l’any litúrgic és per dir que aquell que hem escoltat
durant tot l’any, aquell que confessem com a Messies, com a Fill de Déu, és el
qui dona sentit al nostre viure, és el qui ens indica el camí a seguir. I
aquest camí és el camí del Regne, regne d’amor i de pau, de justícia i de llibertat.
Ben lluny dels
regnes d’aquest món, dels poderosos d’aquest món, dels reis i caps d’estat que sovint
no fan tot el que podrien fer perquè aquests valors del Regne de Déu siguin els
valors de la història humana.
Lluny també,
de les nostres històries personals, ja que no fem tot el que podríem perquè el
Regne de Déu sigui més a prop.
Per ser
instruments del Regne, com Jesús ens deia, ens cal una conversió, un canvi.
Canvi com el que manifesta l’home crucificat amb ell. Ni que sigui a un instant
de la mort, és capaç de convertir-se al Regne de Déu.
Canvi com el
que han manifestat tants personatges, reals o ficticis, tot al llarg de l’evangeli de Lluc i que hem
sentit durant aquest any: Zaqueu el recaptador d’impostos, el fill que havia
marxat de la casa del pare, el leprós samarità que fa mitja volta per donar
gràcies, el publicà que prega enmig del temple, el samarità que s’atura per
ajudar l’home ferit en el camí... Tants exemples de persones que són capaces de
fer un canvi per tal de viure més d’acord amb els valors del Regne de Déu.
Avui la
història humana segueix immersa en situacions de guerra, injustícia, violència,
pobresa, egoisme... Sí, dos mil anys després, el crit de Jesús continua sent
tan actual com aleshores: “Convertiu-vos
i creieu en la bona notícia”. La bona notícia d’un Déu que ens estima com
un pare, d’un Déu que ens perdona, d’un Déu que ens respecta... Però també d’un
Déu que ens convida a estimar, a perdonar, a respectar... per tal que el seu
Regne vingui.
El Regne de
Déu no és només un afer del més enllà, de després de la mort. Com diu el mateix
Lluc en un altre lloc de l’evangeli, el Regne és aquí, enmig nostre, en els
nostres cors. El Regne creix cada vegada que l’amor, la justícia, la veritat,
la llibertat triomfen, ni que sigui en petits gestos...
Hem acabat un
any. Ens hem reunit cada diumenge per escoltar aquest Déu que en Jesús ens ha
parlat, però que ens parla també, pel seu Esperit, a través de les persones que
ens envolten, dels esdeveniments que ens succeeixen.
Però l’hem sabut
escoltar, l’hem descobert en la nostra vida quotidiana? O l’hem deixat passar
de llarg quan ens ha parat la mà, quan ens ha mirat amb tristesa, amb por, amb
sofriment, en el germà...
Tenim sort, Déu té paciència, Déu confia en nosaltres,
no ens dóna mai per perduts. L’any que començarem diumenge que ve continuarà convidant-nos
per tal que responguem al seu amor.