25 diumenge durant l'any C
lectures
lectures
La darrera frase de l’evangeli
que acabem d’escoltar és la clau d’interpretació de tota la paràbola : « No podeu ser servidors de Déu i de
les riqueses ».
Posant el centre en aquesta frase
no hem de pensar que Jesús fa un elogi de la malversació de l’administrador o
de les manipulacions que fa amb els deutes del seu amo.
Això seria contrari als molts
textos de l’evangeli on Jesús és crític amb el diner i les riqueses,
especialment quan serveixen per a fer mal al qui està necessitat i quan endureixen
el cor dels qui les posseeixen.
Amb una certa ironia, Jesús posa
l’administrador com a model, però no per imitar-lo en la seva actuació, sinó
per imitar-lo en la seva astúcia, i en la previsió que fa per al seu futur. El
consell que ens dona és d’utilitzar les riqueses i el diner per guanyar amics,
però no els amics per interès sinó els veritables amics. Per aconseguir-ho, des
de l’evangeli, crec que només hi ha un camí que és el de compartir aquestes
riqueses amb els qui són els amics de Jesús, els pobres. Fent-ho així, perdrem
part de les nostres riqueses enganyoses però guanyarem les riqueses veritables.
La fidelitat que Jesús ens demana no és la fidelitat a les riqueses enganyoses
sinó a aquestes riqueses veritables que ens fan rics per la solidaritat, la
justícia i el compartir.
La lectura del profeta Amós també
ens il·lumina. Escrita fa tants anys ens revela que hi ha actituds humanes que
no han canviat amb el pas dels anys: L’estafa, la trampa, l’avarícia, l’abús de
poder... Una realitat ben actual malauradament. No caiguem, però, en el parany
de creure que només afecta als polítics i als qui tenen molts diners. A petita
escala ens pot afectar a tots. Quantes enemistats dins de les famílies són
degudes als diners, a les herències... Quantes amistats es trenquen per raons
econòmiques.
En el temps de Jesús el diner
estava personificat en un ídol anomenat Mammon, que és la paraula que surt en
l’original de l’evangeli d’avui per dir diner. Adorar aquest ídol que és el
diner és convertir-nos en esclaus, esclaus del consumisme, del voler sempre
tenir més coses.
Com a cristians del primer món
hem de tenir una contenció, una certa austeritat, que no només ens farà més
lliures, sinó que contribuirà a una major sostenibilitat del planeta i a un
creixement de la justícia entre les persones i entre els pobles.
L’eucaristia és un sagrament molt
en la línia de tot el que hem dit. La taula compartida, i sobretot el gest de
trencar el pa ens parlen d’un estil de vida, el de Jesús, on les paraules
compartir, donar-se, acollir l’altre, acompanyar... són les riqueses veritables
que amb afany hem de buscar.
Viure a fons l’eucaristia és fer
de l’estil de vida de Jesús el nostre estil de vida per col·laborar en el
creixement d’un món més just i més humà on hi càpiga tothom, primícia del Regne
de Déu que Jesús va anunciar.
Que quan avui combreguem no oblidem que la comunió
amb Jesús no es pot separar de la comunió amb els altres, que el pa i el
vi siguin signes de les riqueses veritables i dels amics de veritat.