Santíssima Trinitat any C
lectures
lectures
Durant tot el cicle de Pasqua hem
pogut aprofundir en el misteri que se’ns ha manifestat en Jesús, en la seva
vida, mort i resurrecció.
L’església primitiva va necessitar
un bon temps per “digerir” l’experiència de Jesús. Al cap d’un temps expressen
aquesta experiència dient que Déu és Pare, Fill i Esperit Sant.
Una formulació atrevida, però necessària,
per dir la seva fe. Una fe no en un Déu abstracte sinó en el Déu que s’ha
revelat en Jesús.
Un Déu únic, però no monolític.
Un Déu que s’encarna, que vol habitar a prop nostre. Un Déu que és relació. El
Déu tri no és el resultat de disquisicions teològiques sinó la resposta a
l’experiència viscuda en Jesús.
Aquest Déu tri no neix del
no-res, el Déu d’Israel és ja una preparació d’aquest Déu tri. El Déu que parla
a Abraham, a Moisès, als profetes, el Déu proper que allibera i acompanya els
jueus, el Déu que no abandona en els moments de més dificultat com és l’exili,
és ja el Déu tri.
Dir que Déu és tri és parlar d’un
Déu que és Paraula, que parla, que acompanya, que salva. Però al mateix temps,
un Déu que no es deixa tocar, apropiar, ni domesticar. Sempre és més enllà de
les imatges i representacions que ens fem d’ell. Com el Déu d’Israel, és a la
vegada proper i llunyà, paraula i silenci.
Hem estat creats a imatge i
semblança de Déu, per tant a imatge i semblança d’aquest Déu tri. Per tenir
èxit en la nostra vida, per ser feliços, hem de viure com aquest Déu que és
relació, relació d’amor. La nostra relació amb els altres es fonamenten en
aquest Déu tri. Les nostres relacions socials es fonamenten en aquest Déu tri.
El Déu tri ens convida a ser propers, a acompanyar, a posar-nos al servei dels
altres. Avui, en la situació del món, amb tantes realitats que són tan lluny de
l’acompanyament, de l’acolliment, de l’acceptació de l’altre, creure en un Déu
tri és un compromís a actuar en favor dels més desafavorits. A favor d’aquells
que busquen un futur millor, sense guerra i sense pobresa.
Sant Joan ens fa comprendre aquesta
unió entre Déu i els altres quan en una de les seves cartes ens diu: “El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu
és amor. Si algú afirmava: «Jo estimo Déu», però no estima el seu germà, seria
un mentider, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu,
que no veu”.
Podem dir que la formulació “Déu tri” és equivalent a la de “Déu Amor”
La festa d’avui és una invitació
a deixar que el Déu tri actuï en nosaltres, deixar que l’Esperit ens guiï, habiti
dins nostre, sigui el nostre hoste.
En l’eucaristia donem gràcies a
aquest Déu tri, i demanem al Pare que ens renovi per saber encarnar en les
nostres vides l’Esperit del seu Fill.
Que la dinàmica d’amor que es realitza en Déu es
realitzi en cada un de nosaltres, en les nostres famílies, en el nostre país,
en el món sencer. Que siguem imatges del Déu Tri, del Déu Amor.