lectures
Les
paraules de Pere a la primera lectura ens expliquen com l’experiència pasqual
fa canviar la vida dels deixebles. Aquell a qui havien seguit, a qui admiraven
perquè va passar fent el bé, havia estat condemnat com un delinqüent. La seva mort
va deixar els deixebles desorientats, amb por, sense comprendre res.
L’experiència de Pasqua fa que la por desaparegui i que els ulls se’ls obrin.
No només valia la pena haver seguit Jesús. A partir d’ara calia ser-ne
testimonis.
Per a ells, i de retruc per a nosaltres, la
història de Jesús sobrepassa els límits de l’espai i del temps per il·luminar
tots els temps i tots els llocs. Ja no és una història que afecta només a
aquells homes i dones que van conèixer Jesús.
Cadascú
de nosaltres estem tocats per aquesta història. Cadascuna de les nostres
històries personals i socials són travessades per la vida, mort i resurrecció
de Jesús. La resurrecció ja no és una
història del passat, és en el nostre present, avui i aquí, i ens impulsa vers
un demà millor.
I
de la mateixa manera que va il·luminar els moments més difícils de la vida de
Jesús, la seva mort violenta, dient-nos que aquella mort no va ser un fracàs ni
la darrera paraula, la resurrecció ha d’il·luminar les nostres pròpies foscors.
Il·lumina
els nostres desànims, els moments en què no trobem sentit, els dubtes, les malalties,
les soledats... per dir-nos que no són mai la darrera paraula.
Il·lumina
també les foscors de la humanitat, el drama de les guerres a Síria i a d’altres països, la fam i la
pobresa al Tercer Món amb els rius de refugiats i immigrants que fugen cercant
un lloc millor, els atemptats terroristes que se succeeixen, no només a Europa,
sinó sobretot a països d’Àsia i d’Àfrica, amb menys ressonància mediàtica, però
amb més víctimes i morts, les catàstrofes naturals i els accidents, les
violències de tot tipus a dones i a infants, les situacions de pobresa a casa
nostra, que fa viure moltes famílies enmig de greus dificultats econòmiques, el
ressorgiment de la xenofòbia a tants països... En totes aquestes situacions, la
llum de Pasqua ens diu que no són la darrera paraula.
Que
més enllà de la foscor del Calvari hi va
haver històries de generositat, d’ajuda, de compromís, de servei, com la de
Simó de Cirene, com la de les dones que van acompanyar Jesús, com la del
centurió al peu de la creu, com la del lladre bo, com la de Josep d’Arimatea...
persones que enmig de tanta foscor van encendre petites llums d’esperança.
I
que més enllà de les situacions de foscor del món d’avui hi
trobem sempre persones generoses, acollidores, amb esperit de servei o d’ajuda
que encenen petites llums d’esperança.
El
que Jesús ens revela amb la seva vida és que la llum que il·lumina les nostres
foscors es troba només en l’amor. És estimant que vivim en la llum. No hi ha
d’altres camins misteriosos o secrets. Sant Joan ho diu en una de les seves
cartes: “Qui estima el seu germà està en
la llum; El qui odia el seu germà està en la foscor”. I ens ho ha dit Pere
quan ha definit Jesús com aquell que
“passà pertot arreu fent el bé”.
Per
això el nostre testimoni de la resurrecció només pot passar per l’amor concret
envers tothom.
L’eucaristia que estem celebrant és expressió de tot això. El pa trencat i el vi compartit esdevenen cos
i sang del Crist, no en el passat, en el dijous sant, sinó aquí i avui.
Són aliment que se’ns dona perquè estimem amb
més força, a la manera de Jesús. L’eucaristia de Pasqua i totes les eucaristies
ens envien avui a ser testimonis de l’amor que en Jesús se’ns ha fet palès.
Sense por.
Siguem valents, com
aquells primers cristians que van ser els primers testimonis, per proclamar
pertot arreu, sobretot amb els nostres fets, que el Crist ha ressuscitat, i
així, ser llums d’esperança enmig de la foscor.