7 diumenge durant l'any C
lectures
lectures
Seguim escoltant el discurs de Lluc que es correspon amb el Sermó de la
Muntanya de Mateu. D’una manera més resumida escoltem avui un seguit de frases,
que no sempre són fàcils d’escoltar. O com les hem escoltat força vegades en la
versió de Mateu o de Lluc, no ens sorprenen. No ens atrevim a dir que no ens
les creiem, perquè són de Jesús, però
potser somriem una mica per sota el nas, i ens preguntem si Jesús no era una
mica ingenu, si es creia de veritat el que estava dient.
I en canvi, gent com Gandhi, creia que aquests trossos de l’evangeli eren
molt importants i els feia seus. Perquè són un missatge profund contra la violència.
Aquesta actitud humana tan arrelada i que és una constant al llarg de tota la història
de la humanitat des de Caín i Abel.
Jesús coneix bé el cor de l’home, coneix bé la violència que hi habita, l’esperit
d’odi i de venjança. Semblaria que tots els progressos de la humanitat no han
aconseguit gens ni mica disminuir la violència, ans al contrari, han servit per
dissenyar armes més mortíferes.
Els consells de Jesús són ben actuals
quan mirem el món d’avui: Síria, Venezuela, Iraq, Sudan, Palestina... però també
al nostre país, a les nostres ciutats, a les famílies. Quantes històries de
violència amb víctimes innocents, infants i dones que en sofreixen les conseqüències.
Cal rellegir sovint els consells de
Jesús d’estimar els enemics, de parar l’altra galta, de fer el bé als qui ens
odien. Darrera una pretesa ingenuïtat hi ha un missatge profund. Per aturar la
violència cal tallar-la de soca-rel, cal que algú trenqui l’espiral.
Hem de ser portaveus d’aquests consells, amb fets i amb paraules. Cal educar
els infants en aquest esperit no violent, de no fer-los creure que només la
força arregla els conflictes. Cal educar-los en el diàleg, la tolerància, el
respecte.
La regla d’or que Jesús ens ha
proposat hauria de fonamentar la nostra manera de fer: “Feu als altres allò que voleu que ells us facin”. Tots coneixem allò
que ens agradaria que els altres ens facin. No cal que esperem a que ens ho
facin per fer-ho nosaltres. Prenem la iniciativa sense esperar-ne res a canvi.
Fer-ho senzillament perquè estem convençuts que així les relacions amb els
altres milloraran.
La conclusió de Jesús és: “Sigueu compassius com ho és el vostre Pare”.
Ser compassiu, no una compassió de “ai pobret”, sinó saber posar-se a la pell
de l’altre. Déu ens ha creat a imatge i semblança d’ell. Actuar com ell de
segur que ens conduirà a la felicitat, aquells “feliços” que escoltàvem
diumenge passat. LA finalitat última dels consells de Jesús és ajudar-nos a
trobar el camí d’una felicitat profunda i durable, que ens toca el cor.
Les paraules de Jesús no són
sempre fàcils a digerir, ens cal un camí
de conversió. Però com Pere hauríem de poder arribar a dir, inclús quan no ho
veiem del tot clar: “Senyor a qui aniríem?
Només tu tens paraules de vida eterna”
L’eucaristia alimenta el nostre cor amb paraules de
vida eterna com les que avui hem escoltat. A través d’elles podem entrar en
comunió amb Jesús, una comunió que sempre ens condueix a la comunió amb els
altres, que mai no s’atura en nosaltres mateixos ni tan sols en Jesús. Sempre
ens fa caminar cap a l’altre. Trenquem el pa, signe d’aquesta comunió quan
compartim amb els altres les nostres vides.
