Epifania 2019
lectures
lectures
El relat dels Mags a l’evangeli
de Mateu és ben suggeridor. Situat al moment del naixement, ens presenta ja des
del començament tres maneres d’apropar-se a Jesús que es repetiran tot al llarg
de la seva vida.
Els mags, uns pagans, vinguts d’Orient.
Més que mags en el sentit propi de la paraula, hem de pensar en savis,
coneixedors de l’astrologia, com succeïa en els països a l’orient de Palestina.
No coneixen la revelació de Déu als jueus. Però en canvi estan oberts al
misteri, atents al que passa entorn d’ells. Tenen un esperit obert. No estan
tancats en idees fixes ni en tradicions intocables. Tenen un esperit que els fa
aixecar i començar un viatge del que no saben el destí.
Els grans sacerdots i els
lletrats del poble són els guardians de la “veritable” religió. Malgrat això no
cerquen la veritat. S’han encasellat en les seves tradicions i són incapaços d’escoltar
ni de cercar. Saben on ha de néixer el Messies, però cap d’ells anirà a Betlem.
Són fidels al culte, als dejunis i als sacrificis, sense saber que el misteri
es troba en d’altres llocs, enmig de la humanitat, sobretot la més senzilla i
pobra, enmig de pastors incultes.
El rei Herodes és el poder, la
brutalitat, només veu en Jesús una amenaça. Farà tot el possible per
eliminar-lo però no ho aconseguirà. Però sí ho aconseguiran, trenta anys més
tard els que com ell exerceixen el poder amb tirania i crueltat.
Mentrestant els Mags continuaran
la seva recerca. No entraran al temple majestuós de Jerusalem. El petit estel
els conduirà al petit poble de Betlem, lluny del poder i de la religió oficial.
Quan hi arribin trobaran un nen
amb Maria, la seva mare. Res més. En aquesta fragilitat descobriran algú a qui
adorar i oferir els seus tresors més valuosos.
El relat és desconcertant. Aquest
Déu amagat en la fragilitat humana no el troben els qui viuen instal·lats en el
poder o tancats en la seguretat religiosa. Es revela a tots aquells que guiats per petites llums cerquen l’esperança
enmig de la tendresa i la pobresa de la vida.
Ens hem de preguntar avui on
busquem Déu, en les nostres seguretats, en el nostre benestar? Sabem escoltar i
escrutar, estem disposats a canviar de lloc, no necessàriament geogràfic, sinó
d’aquells llocs on ens trobem massa arrecerats i aïllats, però on potser no hi
ha l’infant de Betlem. Estem disposats a
anar allà on es fa present el Regne de Déu, el regne de justícia i de pau?
La festa de l’Epifania ens parla
també de la universalitat d’aquest Regne, un regne que trenca totes les
barreres. En els Mags hi veiem representada la humanitat de totes les cultures
i de tots els temps.
Per això, és bo que tinguem un record
per totes aquelles organitzacions i persones que no tenen fronteres: metges
sense fronteres, cooperants i voluntaris, missioners... Gent que no té por del desconegut, fins-i-tot
prenent riscos, per fer-se germà d’aquell que viu en la pobresa, en la malaltia,
en la injustícia, en la guerra.
Tinguem també un record per
aquells que cercant una vida més digna i fugint de la guerra i la pobresa,
emprenen camins desconeguts, com els Mags, i es troben amb els Herodes d’avui,
amb barreres de tota mena, murs i fronteres, oïdes tancades, incomprensió i
rebuig.
En aquesta festa de l’Epifania
preguem perquè l’Església creixi en universalitat, que obri bé els ulls al món d’avui.
I avui que fem i rebem regals,
intentem fer-los des del cor. Regals d’amabilitat, de companyia, d’afecte, de
solidaritat, d’alegria. Regals que no costen diners, però que obren llums
d’esperança en aquells que els reben.
I que aquesta eucaristia, regal que Jesús ens fa
cada vegada que la celebrem, ens faci créixer en el seu amor.