Baptisme del Senyor any C
lectures
lectures
El baptisme al Jordà va
ser un moment important en la vida de Jesús. Jesús sintonitza amb el moviment
de Joan Baptista. Deixa la seva terra, se’n va al Jordà i es fa batejar. La
bona notícia que més tard anunciarà, està en sintonia amb la crida a la
conversió de Joan.
Jesús es posa a la fila,
un de més entre la gent senzilla que se sent atreta per aquell profeta vestit
amb pèl de camell. Jesús es posa a la fila, entre els senzills, com ja s’hi van
posar Josep i Maria a Betlem, buscant un lloc per néixer, o presentant el seu
fill al Temple per ser circumcidat.
La veu que ve del cel sortint de l’aigua ens
revela qui és aquest Jesús ja adult: “Ets el meu fill, el meu estimat”. Jesús
es reconeix fill estimat, però no per posar-se a sobre dels altres, amb poder,
tal com ho feia l’emperador romà de l’època que es feia dir fill dels déus. Per
a l’emperador, ser fill li dóna poder, riquesa i superioritat.
La lectura d’Isaïes ens
fa comprendre quina classe de fill serà Jesús: “Aquí teniu el meu servent, el meu estimat” Jesús viurà la seva
filiació no com a poder sinó com a servei. Servei a la humanitat, però amb una
preferència cap als qui viuen a la fosca, a la presó, o són esclaus. Servei a
la humanitat defensant la justícia i la dignitat de l’home. Servei a la
humanitat sense cridar ni violentar. Intentant mantenir encès el ble que vacil·la.
També la lectura dels
Fets dels Apòstols sap resumir en poques paraules com Jesús va comprendre que
havia de ser el fill estimat de Déu: “passà
pertot arreu fent el bé”. Quantes vegades intentem explicar amb paraules
complicades qui va ser Jesús. Amb quina senzillesa ens ho ha dit Pere: “fer el bé”. Quan diem que volem seguir
Jesús, ser els seus deixebles, pensem alguna vegada que fer el bé és seguir Jesús? I
que seguir Jesús potser és en primer lloc intentar fer el bé?
El baptisme de Jesús que
avui celebrem ens condueix al nostre propi baptisme. Som capaços de sentir en
el nostre cor la frase que Jesús va escoltar sortint del Jordà: “Tu ets el meu fill, el meu estimat, en tu
m’he complagut.”?
Ens reconeixem fills estimats de Déu? Sabem
reconèixer en les petites coses de cada dia l’amor que rebem de Déu, un amor
que rebem també a través dels qui ens envolten? I, en conseqüència, intentem
ser instruments del seu amor, passant per la vida fent el bé, preocupant-nos dels
altres, sobretot dels més desvalguts?
Viure com a batejat és
intentar ser fill de Déu a la manera de Jesús, posar-nos al servei dels nostres
germans en tots els àmbits de la nostra vida: dins de la família, entre els
nostres veïns, amb els nostres companys de treball o d’estudi. Descobrir tot
allò que hi ha de bo en els altres i ser-ne reconeixents, ser agraïts,... Ser
testimonis d’allò que creiem, però sense cridar ni violentar. Amb discreció i
amb molt respecte cap als que són diferents de mi. Ser testimonis sobretot amb
la manera de fer, més que no amb les paraules.
Veure en l’altre la seva
situació de precarietat i de dificultat i no la seva religió o la seva manera
de vestir o de parlar. Van creixent en la nostra societat corrents xenòfobs que
es reflecteixen en declaracions, lleis, o resultats electorals. Són corrents
populistes que troben fàcilment adeptes en moments de crisi.
Seguir Jesús en canvi vol
dir ser portadors d’una bona notícia que proclama que tots, sense excepció, som
fills d’un mateix Pare i germans de tothom.
Jesús va ser capaç
d’escoltar la veu de Déu perquè havia preparat el seu cor a l’escolta. Un cor
que podem preparar amb la pregària, però també estant atents a tot el que ens
envolta. Escoltar els altres és un bon entrenament per poder escoltar Déu. Qui
no sap escoltar els altres, que veu, difícilment podrà escoltar Déu que no veu.
Que aquesta eucaristia que és també un temps per
escoltar, ens ajudi a créixer en l’escolta de Déu per descobrir el que Ell
espera de nosaltres.