Sagrada Família any C
lectures
lectures
La festa de la
Sagrada Família que avui celebrem ens pot ajudar a completar i aprofundir el
sentit del Nadal.
En l’evangeli que acabem
d’escoltar veiem Jesús arrelat en un temps i en un lloc. El noi Jesús té una
edat ben concreta, els dotze anys, l’edat de la maduresa religiosa entre els
Jueus. El rerefons històric del text podria ser d’una banda el de la “bar Mitswa”, cerimònia que els nois
jueus fan a la sinagoga als 12 anys per manifestar que accepten seguir la Llei
jueva, i d’una altra banda en la tradició, en temps de Jesús, d’anar en pelegrinatge
a Jerusalem durant la festa de Pasqua.
Jesús està arrelat en
una família, la de Josep i Maria, en un país, Israel, en una regió, Galilea, en
una religió, la jueva, en un temps concret, el de la dominació romana. El fill
de Déu s’ha encarnat realment, s’ha fet un dels nostres, ha plantat la seva
tenda entre les nostres.
Però al mateix temps, l’evangeli ens parla
d’un altre nivell, el del Pare, per dir-nos que aquell que és un de nosaltres
és al mateix temps el fill de Déu.
Les primeres paraules
posades en boca de Jesús a l’evangeli de Lluc parlen del Pare, “no sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?” i les darreres que
hi diu, just abans de l’Ascensió, ens parlen també del Pare “I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès”. Tot
l’evangeli de Lluc doncs gravita en aquesta relació única entre Jesús i el
Pare.
Vet aquí el misteri
de Nadal: Un Déu que és Pare és un Déu que no és solitari sinó solidari, solidari
dels seus fills. Un Déu que és misericordiós, que sap posar-se al nostre lloc,
ni més ni menys que fent-se un de nosaltres. Per això és Jesús el que ens fa descobrir
aquesta solidaritat, aquesta filiació. Ens fa descobrir el Déu misericordiós,
compassiu, que estima amb tendresa
En Jesús, el Fill en
majúscula descobrim a més que aquesta filiació no és exclusiva d’ell, que tots
som fills de Déu, fills d’un mateix Pare. I que per apropar-nos d’aquest
Déu-Pare no hi ha altre camí que el d’apropar-nos a aquells que com nosaltres
també són fills i en conseqüència germans nostres. Una filiació i una
fraternitat que no té cap frontera ni cap barrera. Tots som fills, tots som
germans, amb una mateixa dignitat, homes
i dones, infants i vells, negres i blancs, creients i no creients, cristians i
musulmans, rics i pobres, immigrants, refugiats i autòctons.
I és l’amor, amor a
l’estil del de Jesús, el que ens fa descobrir l’essència de Déu. Més que els
llibres de teologia, més fins i tot que les pràctiques religioses, és el camí
de l’amor, que ens apropa dels altres, el que ens apropa de Déu.
És dins la família de Natzaret que Jesús va
aprendre a estimar. És amb Maria i Josep que va descobrir que Déu l’estimava
com un pare i que calia estimar els altres com a germans.
I també és en les nostres famílies on cadascú
de nosaltres vam descobrir l’amor. És en el si de les nostres famílies on hem
après a estimar, on hem après a sortir de la nostra closca per anar cap a
l’altre. Malgrat totes les dificultats, la família continua essent l’escola de
l’amor.
Contemplem avui la
família de Natzaret que també va viure
enmig de dificultats: el naixement al pessebre va ser difícil, la fugida a Egipte,
la vida difícil d’una família senzilla en un país pobre.
Quan pensem en els problemes
d’avui: l’atur, el problema de l’habitatge, la crisi econòmica, la crisi dels refugiats o dels immigrants, la inestabilitat
de les relacions familiars… cal que contemplem Maria, Josep i Jesús i fem tot
el que puguem per estar ben soldats els uns als altres en les nostres famílies.
És en aquesta unió i solidaritat, viscuda amb fe, amb esperança i amb amor que va
caminar la família de Natzaret.
Celebrem l’eucaristia
pregant especialment per les nostres famílies i encara més especialment per
aquells membres que passen dificultats per la malaltia, per les dificultats
personals, per les crisis de parella, per les dificultats entre pares i fills,
per problemes econòmics.
I que la pregària sigui un
compromís a fer-los costat, a acompanyar-los, a aconsellar-los, en resum, a estimar-los.