4 diumenge Advent any C
lectures
lectures
Estem a punt de celebrar
l’entrada de Déu en el nostre món. Déu entra par la porta petita d’una dona
petita d’un poble petit d’un país petit.
Maria, la noia de Natzaret, d’una
família senzilla, aquesta és la dona que Déu ha escollit.
Betlem, que significa la casa del
pa, l’aliment més senzill, aquest és el poble que Déu ha escollit.
Palestina, el país petit a
l’encreuament de les grans civilitzacions, aquest és el país que Déu ha
escollit.
Perquè comprenguem que la
importància no és en l’aparença, ni en la riquesa ni en el poder sinó en el
cor. En la profunditat del cor allà on els homes i les dones prenem les grans i
petites decisions, allà on hi ha el millor de l’ésser humà: l’amor que Déu hi
ha dipositat.
A pocs dies de Nadal, la litúrgia
ens posa al davant el relat de dues dones, Maria, la noia verge, Elisabet la dona
gran estèril. Dues dones amb un gran cor, un cor que confia més enllà de les
previsions humanes. Allà on els homes prudents, calculadors i racionals diuen
no, Maria i Elisabet han dit sí, han dit “que
es compleixin en mi les teves paraules”.
Dues dones amb un cor que sap
lloar i donar gràcies perquè no es miren a elles mateixes sinó a Déu i als
altres. Són dones que escolten, que escolten Déu i els altres.
Maria, que ha escoltat el missatge
de l’àngel que l’ha visitat, ha escoltat també la crida de la seva cosina que
es troba al sisè mes i necessita ajuda.
Quan la mirada no va cap al melic, quan es
mira al davant, a punt per respondre a les crides dels altres, s’és més capaç
de lloar, d’agrair, de beneir. En acabar cada jornada se sap reconèixer tots
els béns rebuts, a vegades mig amagats enmig de les preocupacions, dels sofriments
i dels desànims. Maria i Elisabet poden cantar i lloar Déu perquè són
receptives, perquè saben acollir.
Dilluns a la nit celebrarem la
visita de Déu. Si sabem seguir l’exemple de Maria i Elisabet, aquesta visita
donarà fruit en la nostra vida. Donarà fruit si fem caure les barreres que
construïm, la barrera de l’egoisme, de l’odi, de la indiferència, del
consumisme, de la discriminació, del racisme, de la injustícia. I perquè
caiguin aquestes barreres hem de fer créixer l’amor, que es fa concret en el
servei, l’acolliment, el perdó, la solidaritat, l’austeritat, el respecte...
Preguem doncs avui per tal que la
visita de Nadal tingui conseqüències concretes en nosaltres. Perquè vagi més
enllà dels obsequis i de les il·luminacions materials, a fi que sigui un
veritable obsequi una veritable llum que
ens renovi interiorment.
L’Advent està a punt d’acabar. Quin és el
nostre balanç? Ha estat un Advent més? O ha estat un temps favorable per
avançar?
Si no l’hem sabut aprofitar
massa, no tinguem por. Déu és pacient, més que nosaltres. Podem viure l’Advent
també després de Nadal si cal.
Déu ens espera sempre, Déu no
para mai de venir. Com el pare de la paràbola, sempre té els braços oberts per
acollir-nos.
I fixant-nos en les dues dones, Maria i
Elisabet, preguem per totes les dones que amb el seu treball quotidià i
silenciós, en tots els continents, treballen per construir un món més humà.
Preguem també per les dones que pateixen tot tipus de violència. Preguem
finalment per les famílies, amb llurs dificultats. Les famílies que segueixen
sent, malgrat tot, el lloc on s’aprèn a estimar, a perdonar, a agrair, a
servir.
Treballem perquè les nostres famílies, inclús
quan passen per dificultats o per ruptures, segueixin oferint aquest lloc d’aprenentatge
de l’amor.
Que l’eucaristia sigui una trobada semblant a la de
Maria i Elisabet, una trobada de lloança i d’acció de gràcies a Déu que és la
font de tot l’amor.