34 diumenge durant l'any B - Jesucrist Rei de l'Univers
lectures
lectures
Quin és el sentit de la celebració d’aquest diumenge
dient que Jesús és Rei de tot el món. Està clar que Jesús no és rei en el
sentit polític, i malgrat això a molts dels qui l’envoltaven els hauria agradat
que Jesús fos rei en el sentit clàssic de la paraula. Un rei com David o com
Herodes. Un cabdill per liderar un moviment contra els romans. L’evangeli que
acabem d’escoltar ens recorda que els sacerdots de Jerusalem van utilitzar
aquesta estratègia, la de fer creure a Pilat que Jesús pretenia ser rei, per
acusar-lo. I és amb aquesta acusació que serà clavat en creu pels romans,
executat de la manera que executaven a aquells que intentaven rebel·lar-se
contra seu. El cartell sobre la creu ho deia ben clar: “Jesús de Nazaret, Rei dels Jueus”.
Recordem dos textos de l’evangeli
que hem escoltat aquest mateix any: A l’estiu vam escoltar la multiplicació
dels pans i els peixos. Després de realitzar aquest signe, l’evangeli ens diu: “Jesús s'adonà que venien a emportar-se'l
per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya”
I no fa gaire diumenges Jesús
deia als deixebles: “Ja sabeu que els qui
figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i
que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres
no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el
vostre servidor, i
qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; com el Fill de l'home,
que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a
rescat per tothom.”
Aquests dos textos sols ja ens diuen quina era
la manera de pensar de Jesús respecte a la pretensió de fer-lo rei, i respecte als
grans d’aquest món. Els qui el volen seguir no han de tenir una altra pretensió
que posar-se al servei dels altres i han de fugir dels llocs d’honor.
Aquest és el Rei de tot el món
que avui celebrem. No és un rei com els d’aquest món, no és un president com
els d’aquest món. La seva reialesa no té res a veure ni amb el poder polític,
ni amb el diner o la riquesa i molt menys amb el despotisme, la corrupció, la
recerca de privilegis i de llocs importants.
La seva reialesa és la reialesa
del servei, de la donació de si mateix, de l’amor generós, gratuït i sense fronteres.
Per a nosaltres que creiem en
ell, Jesús és rei en el sentit que és el nostre punt de referència, el camí que
ens porta cap a Déu.
Proclamant-lo Rei de tot el món, mirem
l’infant nu i fràgil que neix en un pessebre perquè no troba lloc a la ciutat
humana. Proclamant-lo Rei de tot el món, mirem l’home nu i fràgil clavat sobre
una creu i que no té aparença humana de tan desfigurat que està.
Però sobretot, proclamant Jesús Rei de tot el
món, mirem aquest Déu que és Pare i que ressuscitant Jesús s’ha posat al costat
de la humanitat fràgil i nua, tractada injustament, pobra, esclava, víctima de
la violència, immigrada o refugiada. Un Déu que vol un Regnat de Justícia,
Llibertat, Amor i Veritat.
Un Déu que ens convida ja ara a
participar d’aquest Regnat, intentant viure aquests valors en les nostres
vides. Un Déu que crida els seguidors del seu Fill, l’Església, a fugir del
poder, de la riquesa, de les influències, a posar-se al costat dels petits i
dels pobres. És aquesta la imatge de l’Església avui?
L’Església som tots! Intentem
cada un de nosaltres ser testimonis de Jesús i del seu Regne. Ser propers dels
altres, posar-nos al seu costat i no a sobre, donar la mà, ser acollidors.
Fugir de tot el que és egoisme, violència, racisme, mentida, venjança…
Amics, que l’eucaristia que celebrem ens ajudi a ser
ciutadans del Regne de Jesús. Que combregant amb ell, creixem en comunió amb la
humanitat que Déu estima.