19 diumenge durant l'any B
lectures
lectures
La lectura del profeta Elies ens pot
recordar moments de la nostra vida i de la vida dels que ens envolten. Elies
està cansat, arriba a demanar la mort ! La vida de profeta li ha portat
molts problemes. En aquests moments de desànim, troba el necessari per
continuar el seu camí. Quan creu que no hi ha futur, Déu es posa al seu costat
per fer renéixer l’esperança que pràcticament havia perdut.
Potser hi ha moments en la nostra
vida en què el futur també desapareix, en què l’esperança sembla que no
existeix. La malaltia, la mort d’un ésser estimat, una ruptura familiar,
problemes amb els fills, desànims, dificultats econòmiques o, senzillament,
aquells moments en què tot ho veiem fosc, negre... Hi ha situacions de les
nostres vides que s’assemblen a la situació d’Elies. I en situacions com aquestes,
Déu ens adreça el missatge que adreça a Elies: “tens molt camí a fer”.
És cert que hi ha situacions en
les que és difícil veure aquest futur,
aquest camí a fer. Com Elies. I sobretot costa de trobar aquest pa cuit i
aquest càntir d’aigua necessaris per caminar.
És en aquestes situacions que les
paraules de Jesús ressonen en el nostre cor: “Jo sóc el pa viu baixat del cel. Qui menja aquest pa viurà per
sempre.”
Aquest pa cuit, aquest càntir els
trobem en Jesús. És ell el nostre aliment per continuar el camí. És en ell que
podem trobar la força necessària per caminar.
I el que trobem en ell no és
altra cosa que la seva vida, la seva manera de viure. Una vida de servei, de
donació als altres, de generositat. No trobem quelcom de màgic que ens
solucioni els problemes, sinó que trobem
una invitació a fer de les nostres vides un servei a aquells que estan pitjor
que nosaltres, una paraula de consol a aquells que estan més desanimats que
nosaltres, una visita a aquells que estan més sols que nosaltres, un somriure a
aquells que estan més tristos que nosaltres, una ajuda a aquells que passen per
dificultats de tota mena. En definitiva, sortir de nosaltres mateixos, dels
nostres petits i grans problemes per anar cap a l’altre. Aquest és l’aliment
que Jesús ens dóna, el pa viu baixat del cel.
L’aliment que rebem cada diumenge
a l’eucaristia, el pa que mengem, és sagrament, signe, d’aquest aliment. El Cos
de Crist és signe d’aquesta vida donada als altres. Per això celebrar l’Eucaristia, combregar, ens
compromet. Ens compromet a respondre a aquest oferiment, a aquesta invitació. L’eucaristia,
si s’acaba en ella mateixa, si no ens envia cap als altres, està truncada, no
és completa. Podria esdevenir una mena de ritus sense contingut. L’eucaristia,
si no ens condueix a estimar no és una veritable eucaristia.
El profeta Elies, acceptant
aquell pa i aquell càntir es compromet a continuar la seva missió profètica.
Nosaltres, acceptant l’aliment
eucarístic, el pa de vida que Jesús ens ofereix, ens comprometem a continuar el
nostre camí de batejats, de testimonis; ens comprometem a estimar, i a fer-ho a
la manera de Jesús. Un amor que no té fronteres, que sap parar la galta, que
arriba fins i tot als enemics. Un amor que sap perdonar i que sap demanar
perdó.
Germanes i germans, que aquesta
eucaristia que celebrem no sigui truncada, que sigui completa a través de l’amor que es
fa concret en la nostra vida de cada dia.